CONFERÈNCIA

Cicle de conferències: Guerres i defenses en el món iber català. Noves interpretacions

Del 28 d'octubre al 2 de desembre

El MAC Barcelona ha preparat un nou cicle de conferències vinculat a l'exposició actual del Museu d'Arqueologia de Catalunya, titulada "Enigma Iber. Arqueologia d'una civilització". 

Gràcies a les fonts clàssiques se sap que els ibers eren bons guerrers i estaven ben preparats i per aquest motiu varen ser contractats com a mercenaris. Les darreres troballes d’armament i les estructures defensives dels poblats ens en donen bones representacions i alhora permeten determinar la complexitat i eficàcia de les estructures de defensa.

La programació de ponències són:

 La fortificació ibèrica d'Ullastret: funcionalitat i simbolisme d’un complex defensiu de caràcter monumental, a càrrec de Gabriel de Prado

28 d'octubre

19 h.

Moderador: David Asensio

Resum

La fortificació que protegia la ciutat ibèrica d’Ullastret, i especialment el nucli d’hàbitat del Puig de Sant Andreu, disposava d’un sistema defensiu d’una gran singularitat i importància que ha estat posada de manifest en nombrosos estudis específics o publicacions de síntesi. 

Des de les primeres campanyes d’excavació en aquest conjunt arqueològic, a finals dels anys quaranta del segle passat, l’estudi i posada en valor de les estructures defensives ha estat sovint un dels objectius prioritaris en la programació de la recerca. En aquest sentit, cal destacar que en aquests darrers anys la realització de diverses intervencions arqueològiques de prospecció geofísica, complementades amb sondejos estratigràfics, i excavació en extensió han permès la descoberta i documentació d’un monumental fossat i d’altres estructures avançades a la pròpia muralla que protegien el vessant occidental del Puig de Sant Andreu.  

Les noves dades obtingudes per la recerca, en relació al conjunt defensiu d’Ullastret, permeten revisar la qüestió relativa a la dualitat implícita a les fortificacions ibèriques en la qual la funcionalitat i el simbolisme són presents però en proporció desigual i difícil de precisar.

Gabriel de Prado és arqueòleg i des de l’any 2012 responsable de la seu d’Ullastret del Museu d’Arqueologia de Catalunya, que s’ocupa de la gestió de la ciutat ibèrica d’Ullastret i del seu museu monogràfic. 

Ha participat i codirigit la recerca desenvolupada durant les darreres dues dècades als assentaments ibers d’Ullastret que, entre d’altres investigacions, ha privilegiat l’estudi de l’urbanisme i el sistema defensiu del conjunt i també la recuperació, a nivell científic i patrimonial, de l’àrea sacra del Puig de Sant Andreu, en el marc de projectes de recerca propis del MAC o de col·laboració amb entitats i organismes de caràcter nacional o internacional.  

La seva línia d’investigació personal s’ha centrat en l’estudi de l’arquitectura defensiva en època ibèrica al nord-est peninsular, així com la possible influència que sobre aquesta varen exercir els pobles colonials del Mediterrani central i oriental. Per aquest motiu, ha realitzat diverses estades de recerca a l’estranger, en diferents períodes, especialment a l’Università di Palermo (Itàlia) i al CNRS a Montpellier (França). 

Activitat gratuïta. La conferència serà via Zoom en aquest enllaç

Els sistemes defensius de l'oppidum laietà de Burriac, a càrrec de Joaquim Garcia

4 de novembre

19 h.

Moderador: David Asensio

Resum

L’oppidum ibèric de Burriac fou sens dubte el centre del polític de la Laietània ibèrica. Està situat en la capçalera de la vall de Cabrera de Mar, un petit enclau   geogràfic que aglutina la major diversitat tipològica de jaciments d’època ibèrica de tota la Laietània. L’oppidum de Burriac, d’unes 10 hectàrees de superfície, és un nucli urbà fotificat, del qual només s’ha excavat aproximadament un 5% de la seva extensió. El sistema defensiu de l’oppidum consta d’una extensa muralla, que disposa de diferents torres de defensa i de portes fortificades, una de les quals, la meridional, s’està excavant en els darrers anys. A partir de l’estudi d’aquest sistema defensiu i de l’anàlisi de les panòplies d’armament trobades en les necròpolis de la vall es pot fer una aproximació al coneixement del món defensiu i militar d’aquest important jaciment ibèric català.

Geografia i Història per la UB i doctor en història per la mateixa universitat. Arqueòleg municipal de l’Ajuntament de Mataró des de l’any 1990. Actualment director de les excavacions arqueològiques que anualment es fan als jaciments de la vil·la romana de Torre Llauder i a l’oppidum ibèric de Burriac, en el marc de projectes de recerca.

Activitat gratuïta. La conferència serà via Zoom. Inscripcions aquí.

 

Caracterització de les fortificacions ibèriques al curs inferior de l'Ebre Occidental: els casos de Coll del Moro, de Gandesa i Sant Antoni de Calaceit, a càrrec de Rafel Jornet

11 de novembre

19h.

Moderadora: Núria Molist

Un diàleg entre sistemes defensius i ideologies de poder

Resum

Molts dels assentaments ibèrics del curs inferior de l’Ebre es caracteritzen per la construcció d’estructures defensives de gran envergadura —en relació a les dimensions de l’habitat— on, grans torres circulars o semicirculars, destaquen sobre el conjunt de l’aparell emmurallat. Aquest model regional —com el defineixen alguns autors— no respon exclusivament a criteris poliorcètics, sinó que també  és  la materialització arquitectònica d’unes estructures de poder, amb arrels profundes a la Primera Edat del Ferro, que utilitzen la monumentalitat amb finalitats ideològiques. La revisió del nucli fortificat ibèric de Sant Antoni de Calaceit i les darreres excavacions al Coll del Moro de Gandesa ens permetrà endinsar-nos en l’origen i desenvolupament de les fortificacions ibèriques al marge dret del riu Ebre, en la seva singularitat i, en darrera instància, l’adaptació que suposarà el conflicte bèl·lic de la Segona Guerra Púnica i el nou marc polític i cultural de la romanització.

Rafel Jornet Niella és professor associat al Departament d’Història i Arqueologia la Universitat de Barcelona i d’Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra; també és membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. La seva recerca es desenvolupa fonamentalment a la UB i està vinculada al GRACPE (Grup de Recerca sobre l’Arqueologia de la Complexitat i els Processos d’Evolució social) que té com a objectiu general estudiar els processos de canvi sociocultural que condueixen a la formació de les societats complexes en especial atenció al nord est d’Iberia, on hi dirigeix excavacions en diversos jaciments arqueològics. La seva tesis doctoral estudià aquest fenomen molt especialment entre les poblacions preibèriques i ibèriques del curs inferior de l’Ebre, fonamentalment a les comarques del Matarranya i la Terra Alta, treball publicat en una monografia del MAC (15).  

Activitat gratuïta. La conferència serà via Zoom. Inscripcions aquí.

La guerra entre los Iberos en un contexto Mediterráneo, a càrrec de Fernando Quesada

18 de novembre

19 h.

Moderador: Jordi Principal

Resum

Desde el Periodo Orientalizante, y a lo largo de todo el desarrollo de la Cultura Ibérica (siglos VI-I a-C.), la guerra fue, como en el resto de las sociedades mediterráneas, una actividad fuertemente enraizada en una ideología aristocrática, sin la que no puede entenderse el desarrollo de esta cultura.  Aunque debe tenerse en cuenta que una sociedad con una fuerte ética  guerrera no implica necesariamente que sea belicosa, es decir, proclive al conflicto constante. 

La adopción -y en su caso rechazo- de determinadas armas del mundo griego o fenicio o de la Galia meridional forma, junto con una gran capacidad de transformación de las influencias foráneas, y un enorme dinamismo interno, la base de una panoplia y una forma de guerrear propia de las sociedades ‘civilizadas’, más reglada, formal y compleja de lo que durante más de un siglo se ha creído a partir de una lectura incompleta o deliberadamente sesgada de las fuentes literarias clásicas, interesadas en destacar el primitivismo de las sociedades peninsulares; y también a partir de la visión de determinadas tendencias intelectuales esencialistas de los siglos XIX y XX.

Fernando Quesada Sanz es Catedrático de Arqueología, y entre 2012 y 2020ha sido Director del Departamento de Prehistoria y Arqueología de la Universidad Autónoma de Madrid entre otros cargos. 

Sus principales líneas de investigación son el análisis de las sociedades del Mediterráneo antiguo a través de los conflictos bélicos, y el de la Cultura Ibérica. Es Patrono de la Fundacion Pastor de Estudios Clásicos y Miembro Correspondiente del Instituto Arqueológico Alemán. 

Ha recibido distintos premios y distinciones, entre ellos la Medalla de Honor de la Asociación Española de Amigos de la Arqueología, el premio Vaccea de la Universidad de Valladolid a la Investigación y Divulgación en Arqueología, el Premio Hislibris al Mejor Ensayo Histórico en 2010 sobre ‘Armas de la Antigua Iberia’ etc.  

Ha dirigido una decena de Tesis Doctorales, y es Director del Grupo de Investigación consolidado Polemos de la UAM sobre Arqueología e Historia de la Guerra Antigua.

 Entre sus más de quinientas publicaciones académicas y divulgativas, destacan las dedicadas al estudio de la guerra y el armamento  en la Antigüedad y a la Cultura Ibérica en Andalucía, donde excava desde 1985. 

Entre otras actividades, actualmente es Investigador Principal del Proyecto “Ciudades y complejos aristocráticos ibéricos en la conquista romana de la Alta Andalucía” (MINECO HAR2017-82806-P Plan Nacional de Excelencia), sexto de una serie de Proyectos que se remonta a 1994. En él, excava actualmente en el Cerro de la Merced (Igabrum/Cabra) y en el campo d ebatalla de época cesariana de la antigua Ulia (Montemayor), y prepara la Memoria de las excavaciones del Cerro de la Cruz en Almedinilla, destruido violentamente en época de Viriato  

Ha sido durante quince años director de la Revista Gladius y de la serie de Monografías Anejos de Gladius, ambas del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas), y también de los Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad Autónoma de Madrid.

Fue miembro fundador, entre otras asociaciones, de la ASEHISMI (Asociación Española de Historia Militar), y miembro de su Junta Directiva durante los años iniciales de desarrollo de la misma.

Activitat gratuïta. La conferència serà via Zoom. Inscripcions aquí

Muralles i torres. El jaciment ibèric laietà del Puig del Castell de Samalús, a càrrec de Marc Guàrdia

25 de novembre

19 h.

Moderador: Núria Molist

Les excavacions arqueològiques iniciades l’any 2011 al poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús han tret a la llum un gran poblat ibèric, amb una dimensió estimada de 4 hectàrees.

La característica principal, i objecte d’aquestes primeres campanyes, és el seu sistema defensiu, del que en destaquen la superposició de 3 muralles de diferents cronologies, així com les torres defensives, de les que se n’han localitzat 7 al cantó de llevant, més d’altres a l’interior del recinte emmurallat.

Les darreres intervencions, han evidenciat també, una fase preurbana anterior a la construcció de la primera muralla.

L’entitat d’aquest assentament, sumada a l’anàlisi de les dades numismàtiques i toponímiques, ha permès proposar la identificació del Puig del Castell de Samalús amb la ciutat ibèrica de Lauro, coneguda per la seca monetal i les referències de les fonts antigues a la producció d’un vi de qualitat.

Activitat gratuïta. La conferència serà via Zoom. Inscripcions aquí.

Les defenses d’una capital ilergeta: noves dades sobre la recerca al Molí d’Espígol, a càrrec de Jordi Principal

 2 de desembre

19 h.

Moderador: David Asensio

Resum

El Molí d’Espígol hauria estat una de les ciutats més importants dels Ilergets, un centre econòmic, ideològic i polític de primera magnitud, que podria perfectament aproximar-se a la idea de capitalitat.

Les darreres recerques efectuades al jaciment s’han centrat en els espais perimetrals de la ciutat.  Han permès obtenir noves dades entorn del seu sistema defensiu durant l’època dels Ilergets, moment àlgid del seu desenvolupament, i que porten a qüestionar algunes de les idees preconcebudes que es tenia del jaciment i a accentuar la monumentalitat de la seva arquitectura.

Durem a terme un recorregut per les diferents fases del jaciment, tot concentrant-nos en l’evolució de les seves defenses, des de la primera edat del ferro fins al temps dels Ilergets.

Activitat gratuïta i 100% presencial (MAC - Barcelona).

Cal inscriure-s’hi prèviament al tel. 93 423 21 49 | macvisites.acdpc@gencat.cat

DADES DE L'ACTIVITAT
On Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, 39-41. Montjuïc
Hora 15:46:27
Durada
Preu