Cicle de master-class en el marc de l’EPOMA (Estudis sobre Historia i Civilitzacio del Proxim Orient i la Mediterrania antiga) a càrrec d’Arqueonet | Museu d'Arqueologia de Catalunya
CONFERÈNCIA

Cicle de master-class en el marc de l’EPOMA (Estudis sobre Historia i Civilitzacio del Proxim Orient i la Mediterrania antiga) a càrrec d’Arqueonet

4, 11, 18 i 25 d'abril

  • 4 d’abril. “Troia, el destí d’una ciutat”, a càrrec del Dr. Jaume Pòrtulas (UB)

Amb independència de les realitats històriques que es puguin amagar rere el mite de Troia, Homer la presenta com una ciutat condemnada d’entrada. Tothom sap, més o menys obscurament, que, tard o d’hora, Troia ha de caure. Ho sap Hèctor, que ho diu a Andròmaca; ho saben els déus, amb independència que, puntualment, Zeus vulgui ajudar als troians; una sèrie d’endevins (Calcas, Polidamant, etc.) ho diuen ben clar...
Aquest motiu de la ciutat condemnada ex origine a la destrucció és més antic que Grècia: es troba en diverses tradicions pròxim-orientals... 

  • 11 d’abril. “Los monumentos conmemorativos neo-babilónicos entre declaración política y práctica ritual: la evidencia de Nabucodonosor II en Brisa (Wadi ash-Sharbin, Líbano)”, a càrrec de la Dra. Rocía Da Riva (UB)

En esta clase propongo revisar la evidencia arqueológica de los monumentos de Nabucodonosor II de Babilonia (605-562 a.n.e.) en Brisa (Wadi ash-Sharbin, Líbano). Mi objetivo es enfocarlos desde una nueva perspectiva, y hacer hincapié los aspectos rituales en la interacción entre el monumento y su paisaje circundante, con el objetivo de lograr comprender mejor el proceso y las circunstancias de la producción del monumento. Como ya se ha argumentado previamente, las inscripciones reales en los relieves de Líbano son expresiones del poder político neo-babilónico y funcionan como marcadores de dominio territorial y declaraciones de control imperial. Guerra, religión y la política están claramente entrelazadas en estas representaciones iconográficas y en los textos asociados a ellas. Mi argumento aquí es que la ritualidad jugó papel crucial en la producción y en la experiencia de estos monumentos, y quisiera proponer la hipótesis de que las inscripciones y los relieves que encontramos hoy en día en el Wadi ash-Sharbin son las evidencias materiales de una actuación ritual malograda.

  • 18 d’abril. L’estudi dels paisatges romans de Catalunya: models teòrics i realitat arqueològica,a càrrec del Dr. Oriol Olesti (UAB)

La nostra visió del territori romà és molt simple, quan tenim informació d'uns models territorials molt més complexes, des del model centuriat agrícola fins els paisatges ramaders o miners.
Els treballs arqueològics dels darrers anys a Catalunya han permès identificar-ne moltes característiques, que veurem a partir d'alguns exemples de paisatges concrets ben documentats.

  • 25 d’abril. “A la recerca de l’or dels faraons. Les mines auríferes del desert orienta”,  a càrrec del Dr. Jose Lull (UAB)

L'or era el metall més preat pels egipcis, però les seues fonts es localitzaven principalment en llocs inhòspits del desert oriental, tant a Egipte com a Núbia.
El viatge a les mines d'or era complex moltes vegades, tant per l'aridesa del desert i la seua llunyania respecte a la Vall del Nil (amb la inevitable falta d'aigua i de menjar) com pels difícils camins d'accés, perquè calia endinsar-se moltes vegades a través d'un intricat laberint de wadis i muntanyes. Per un altre costat també hem de comptar amb el perill que podien suposar els a vegades bel·licosos grups tribals que rondaven per les dites regions. Per això, l'explotació de l'or va portar també a un control militar, encara temporal, del territori.
Des de l'Imperi Antic egipci fins a l'època romana el desert oriental va ser explotat emprant tècniques d'extracció i llavat cada vegada més depurades. Es van crear assentaments, fortificacions, torres de vigilància... es van excavar profunds pous d'aigua. En el desert oriental egipci trobem desenes de mines d'or on el llegat arqueològic i textual ens ofereix una valuosa informació per a entendre millor la complexa organització que es requeria per a portar a la Vall del Nil eixe metall preciós amb què, segons la creença, estava feta inclús la pròpia pell dels déus.

Es recomana reserva prèvia a arqueonet@arqueonet.net o al 93 742 30 14 - 667 013 352.

DADES DE L'ACTIVITAT
On MAC Barcelona (Passeig de Santa Madrona, 39-41. Parc de Montjuïc) | Barcelona (Barcelonès)
Hora 19:30:00
Durada 1.30h
Preu Activitat gratuïta