SEMINARI

L'ús de les fibres vegetals a la prehistòria i la protohistòria

6, 7 i 8 d'abril

BOOK NOW!

El coneixement de l'ús de les fibres vegetals per a la confecció de diferents tipus d'estris a la prehistòria com a cistells i cordes té un recorregut desigual que està condicionat en bona part per la conservació d'aquests tipus de materials. En el cas de la península Ibèrica, en el que podem anomenar l'Europa seca, la conservació de testimonis arqueològics són escassos, fet que ha limitat tradicionalment l'avenç de l'estudi d'aquesta materialitat. Malgrat això, la millora de les tècniques d'anàlisi paleobotànic i tecnològic, juntament amb l'aproximació experimental, han permès un avenç considerable en la caracterització de les capacitats tècniques dels grups humans de la prehistòria i de la protohistòria.
El seminari vol respondre i sobretot plantejar-se preguntes sobre l'adveniment d'aquestes produccions, l'evolució i les tècniques per a la confecció de cordes i cistells, i les metodologies analítiques possibles.
D'altra banda, el seminari té un vessant presencial essencialment pràctic on els participants treballaran amb els millors especialistes en cistelleria i corderia, esdevenint una oportunitat formativa especialitzada única.

A qui va destinat: Professionals de l'arqueologia, de museus i estudiants d'arqueologia i de gestió patrimonial.

Seminari en format en línia i presencial. 6/04/2022 En línia, jornada gratuïta. 7 i 8/04/2022 Presencial per a un grup de 20 persones. Assistència a les dues jornades experimentals 15 €

Més informació i inscripcions.

Inscripcions a les sessions en línia a https://bit.ly/ArqueoExperimental3
Inscripcions a les sessions presencials mitjançant el botó superior BOOK NOW!

Programa

LA CESTERÍA Y CORDELERÍA PREHISTÓRICA. Susagna Romero Brugués, Universitat Autònoma de Barcelona. En aquesta ponència es presenten alguns exemples coneguts dels diferents tipus d'evidències de corda i cistelleria, tant directes com indirectes. La recerca s'acota a nivell cronològic, abraçant els períodes Paleolític, Neolític i l'Edat dels Metalls, posant més èmfasi a les evidències ubicades a la península ibèrica i a Europa. A través d'aquest recull de dades, es possibilita la contextualització de l'estat de la qüestió sobre el coneixement que es té la corderia i la cistelleria. 

FIBRAS Y ACTIVIDADES TEXTILES DURANTE LA EDAD DEL BRONCE EN EL CUADRANTE SURORIENTAL DE LA PENÍNSULA IBÉRICA. Ricardo E. Basso (predoc INAPH), Dr. Francisco Javier Jover Maestre (Universidad de Alicante) y Dr. Juan A. López Padilla (Museo Arqueológico de Alicante). A diferencia de otras regiones, la producción textil durante la Edad del Bronce en la península ibérica ha sido una de las actividades artesanales menos valorada. La dificultad de conservación de los bienes textiles, elaborados sobre materias de origen animal o vegetal, ha sido, entre otras, una de las razones de esta situación. En la presente contribución se sintetizará la información arqueológica disponible sobre las fibras seleccionadas y las actividades textiles atestiguadas, con el fin de valorar la importancia del modo de trabajo textil en los grupos de la Edad del Bronce que ocuparon el cuadrante suroriental de la península ibérica.    

LA CORDELERÍA PALEOLÍTICA. J. Emili Aura Tortosa. Durante el Paleolítico se utilizaron materiales y tecnologías perecederas cuya evidencia directa solo se ha conservado bajo determinadas condiciones. La recuperación de restos de fibras vegetales trenzadas y de sus improntas en Coves de Santa Maira permite plantear un balance sobre la documentación conocida y su aportación al conocimiento de la organización de la tecnología paleo-mesolítica. 

CESTERÍA EN LA EDAD DEL HIERRO: EVIDENCIAS ARQUEOLÓGICAS Y PROPUESTA METODOLÓGICA PARA SU ESTUDIO. María Martín Seijo, Universidad de Cantabria. De entre las artesanías realizadas con materiales vegetales en la Edad del Hierro, la cestería es una de las más desconocidas, revisaremos sus evidencias arqueológicas, y realizaremos una propuesta metodológica para su estudio. 

TÉCNICAS ANALÍTICAS DE LA MATERIA PRIMA. PROPUESTAS METODOLÓGICAS. Maria Herrero Otal, Universitat Autònoma de Barcelona. El uso de fibras vegetales se considera una de las tecnologías más antiguas, incluso más que la cerámica. Esto supone un gran conocimiento del ambiente y los recursos que ofrece por parte de las sociedades humanas. Revisaremos las metodologías de estudio de las materias primas utilizadas hasta la fecha, y exploraremos nuevas líneas de análisis.

CESTERÍA EN LA EDAD DEL HIERRO: EVIDENCIAS ARQUEOLÓGICAS Y PROPUESTA METODOLÓGICA PARA SU ESTUDIO. María Martín Seijo, Universidad de Cantabria. De entre las artesanías realizadas con materiales vegetales en la Edad del Hierro, la cestería es una de las más desconocidas, revisaremos sus evidencias arqueológicas, y realizaremos una propuesta metodológica para su estudio.

PLANT FIBER-BASED TECHNOLOGIES: A VIEW FROM THE ANCIENT AMERICAS (canvi de títol). Edward A. Jolie, Arizona State Museum and School of Anthropology, University of Arizona. Exceptional preservation of organic materials recovered from some archaeological sites has, over the last century, facilitated the development of increasingly detailed reconstructions of chronological and spatial patterning in the perishable technological traditions of the indigenous inhabitants of the Americas. This contribution presents an overview of the perishable material culture database from the Americas as it is currently known from archaeological data, and intends to draw attention to the salient American literature and contemporary research themes of most interest to our international colleagues. In addition to highlighting geographic regions and temporal periods yielding high quality data, gaps in the archaeological record are also considered. Emphasis is placed on broad trends in technological development and change, as well as wider cultural and geographic affinities, as they provide a point of comparison for similar developmental trajectories elsewhere on the planet. Prominent research themes include perishable material culture in daily life, the contribution of technological and stylistic variability in reconstructing ancient social interaction, boundaries, and identities, and the role of perishables in ritual practices.

APROXIMACIÓN A LA CESTERÍA A PARTIR DE LAS IMPROMTAS EN LA CERÁMICA. Raquel Piqué (Universitat Autònoma de Barcelona) i Antoni Palomo (Museu d’Arqueologia de Catalunya). Los testimonios prehistóricos de artesanía vegetal son escasos en la península ibérica. El estudio de las improntas de esteras y cestas que aparecen en la base de vasijas cerámicas de la edad del Bronce Antiguo/Bronce inicial del nordeste peninsular (2.000/1500 aC) es una vía que permite realizar inferencias sobre las técnicas.

JORNADA EXPERIMENTAL. MATÈRIES PRIMERES, CORDERIA I CISTELLERIA AMB ESPART I PALLA

Anna Homs. La meva intervenció consistirà en una experiència teòrica però sobretot pràctica. Hi haurà una exposició de fibres vegetals, les mes freqüents en el nostre clima. Aquesta exposició té la finalitat d’apropar visualment i també a nivell tàctil aquest tipus de materials. Aquesta activitat ajuda a identificar, en el medi natural, les plantes apropiades per poder filar i teixir. Cada una d’ aquestes plantes va acompanyada d’una mostra de fil o teixit ja sigui  en forma de cistell o en forma de teixit. De manera que es pot identificar el resultat del treball. Es podran fer fotografies i tocar. 

Carlos Fontales. Presentación de los materiales a trabajar: esparto y palmito. Aprendizaje y realización de muestras empleando algunas de las técnicas más habituales.

Berta Bucam. Jornada arqueología experimental, cestería de paja. Jornada que sirve como introducción a la cestería de paja donde se conocerá sus cualidades, preparación, técnicas y usos. Se iniciará con un pequeño prólogo donde se verá la relación del cultivo de algunos cereales con su aprovechamiento en el ámbito de la cestería. Para tener una noción más amplia de la importancia de la paja como recurso natural se expondrán y comentarán varias piezas.

Posteriormente se pasará a la parte práctica, se experimentará preparando y seleccionando el material y se elaborarán muestras de algunas técnicas como el cosido en espiral (cosiendo con zarza o tireta de mimbre), la “plaita” (de 11, 13 o 15 ramales), el cordoncillo (con 4 o 5 pajas) o el punto espeso (o punto paja).

La segona part és experimentació amb fibres d’espart, ja que és una fibra important a la nostra zona cultural i geogràfica. Aprendrem a fer cordill, cordes i tècniques de teixir cistelleria. També farem servir la palmera autòctona, el margalló. La cistelleria cosida en espiral també és molt important així que també dedicarem força temps a aquesta tècnica fent servir altres materials vegetals com escorces, joncs o el mateix cordill d’espart.  

Ponents  

J. Emili Aura Tortosa. Catedràtic, PREMEDOC, Dept. de Prehistòria, Arqueologia i Hia. Antiga, Universitat de València. Mi trayectoria se ha focalizado en la investigación de las poblaciones de cazadores prehistóricos de la región mediterránea ibérica durante el Paleolítico superior y Mesolítico. Sobre todo, en la relación entre los cambios paleoambientales, los procesos tecno-económicos y las variaciones en las expresiones simbólicas con una perspectiva evolutiva

Ricardo E. Basso (predoc INAPH). Es contratado predoctoral del INAPH. Autor de diversas publicaciones científicas, en la actualidad está finalizando su tesis doctoral sobre la producción textil en la Prehistoria reciente del sureste y Levante de la península ibérica. 

Berta BucamProfesora en la Escuela de Folklore de Guadalajara en la especialidad de cestería en el departamento de artesanía. Docente e investigadora de fibras vegetales, su labor abarca todo tipo de fibras naturales como mimbre, paja, esparto, anea, junco, juncia, caña... y trabaja diversidad de técnicas, desde las más tradicionales a otras de carácter actual. Una parte de su ocupación la dedica al estudio y recuperación de objetos cotidianos ya en desuso de la provincia de Guadalajara.

Carlos Fontales. Cestero, docente e investigador de cestería desde 1990. Ha impartido cursos, conferencias y realizado instalaciones con fibras vegetales en España, algunos países del resto de Europa, USA y Marruecos. Ha publicado dos libros: ‘Cestería de los pueblos de Galicia’, ‘Más que cestos’. 

Anna Homs, 40 anys en la professió de mestra i 40 anys investigant en el camps de les tintures naturals, l’estampació de teixits amb colorants naturals (estampats d’indianes a Barcelona). La filatura de fibres d’origen natural en diferents etapes històriques (fusaiola, fus, rodes de filar). Els primers teixits de la humanitat (teixits amb agulles prehistòriques, telers simples, teler de peses, teler de targes perforades). Recerca en el camp de les fibres semi dures i elaboració de cistells amb diferents materials i tècniques. Durant aquests anys he participat en diferents organitzacions culturals difonent els meus coneixements, participant com a docent en tallers o explicant els coneixements en el marc de demostracions històriques. Disposo del carnet d’artesà cultural de la Generalitat de Catalunya. El Museu de Badalona va editar-me dos llibres de divulgació sobre el teixit i la tintoreria en època romana. TV3 també va difondre dos vídeos sobre la meva dedicació a aquests temes tèxtils.

Maria Herrero Otal, Doctoranda al Departament de Prehistòria (Universitat Autònoma de Barcelona, UAB). La meva recerca es centra en la identificació taxonòmica de fibres vegetals utilitzades per la producció d’objectes diversos en època prehistòrica. Els materials d’estudi són restes directes de cistelleria i corderia i dipòsits de càlcul dental que contenen fibres vegetals mineralitzades. La combinació de l’arqueobotànica i l’antropologia, dóna lloc a l’estudi de l’escenari de l’artesania de la fibra vegetal durant la prehistòria.

Dr. Edward A. Jolie is Clara Lee Tanner Associate Professor of Anthropology (School of Anthropology) and Associate Curator of Ethnology (Arizona State Museum) at the University of Arizona in Tucson, Arizona, USA. He received his PhD in anthropology from the University of New Mexico. His primary research interests are in perishable material culture (e.g., cordage, nets, baskets, textiles, footwear, etc.) worldwide, the archaeology and ethnology of the Americas (especially the western US), applied anthropology, and ethics in anthropology. You can learn more about him and his research at: https://anthropology.arizona.edu/user/edward-jolie 

Dr. Francisco Javier Jover Maestre (Universidad de Alicante). Es profesor titular de Prehistoria en la Universidad de Alicante. Actualmente es director del Instituto de investigación en Arqueología y Patrimonio Histórico de la Universidad de Alicante y Director científico del yacimiento de La Alcudia (Elche)

Dr. Juan A. López Padilla (Museo Arqueológico de Alicante). Es técnico de museos en el Museo Arqueológico Provincial de Alicante –MARQ-. Doctor en Historia, es especialista en la producción ósea durante la Prehistoria reciente y autor de más de un centenar de publicaciones científicas. Ambos han codirigido excavaciones en los yacimientos de la Edad del Bronce de Terlinques, Gorgonciles del Escabezado II, Cerro del tío Pimentón, Caramoro I, Cabezo Pardo y Laderas del Castillo. 

María Martín Seijo, Universidad de Cantabria. La arqueología y la arqueobotánica son mis áreas de investigación. Me interesa conocer a partir de las evidencias vegetales recuperadas en contextos arqueológicos como fueron las relaciones establecidas entre seres y plantas en el pasado. Mi investigación actual se centra en el estudio de las artesanías vegetales durante la Edad del Bronce y la Edad del Hierro en el norte de Iberia. 

Dr. Antoni Palomo, conservador de les col·leccions de prehistòria del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona i professor associat de la UAB. Coodiregeix diversos projectes de recerca sobre la Prehistòria Recent on l’arqueologia experimental és una eina fonamental d’estudi de la tecnologia del passat. 

Raquel Piqué i Huerta. Doctora en Història, Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtica del Departament de Prehistòria de la UAB (Espanya) i investigadora ICREA Acadèmia. Responsable del laboratori d'Arqueobotànica des de 1993. La seva activitat investigadora s'ha centrat en l'arqueologia dels caçadors-recol·lectors i les primeres societats agrícoles, l'arqueobotànica i l'etnoarqueologia. És autora o coautora de més de 250 publicacions i ha realitzat projectes de recerca a Catalunya, Argentina, Xile i Senegal. Actualment és codirectora del projecte de recerca al jaciment neolític de la Draga (Espanya).

Susagna Romero Brugués, Universitat Autònoma de Barcelona. La meva principal àrea d’investigació és l’arqueobotànica, especialment sobre les evidències directes de fibres vegetals en format corderia i cistelleria del nord-est peninsular. He pogut estudiar la corderia de la Cova des Pas (Ferreries, Menorca) de l’Edat del Bronze, el conjunt de corderia i cistelleria del jaciment Neolític Cardial de La Draga (Banyoles, Girona) i la corderia i cistelleria de les Coves del Fem (Ulldemolins) del Neolític Antic. Recentment, he incorporat l’estudi també de les evidències indirectes, com són les impromtes basals en ceràmiques. 

DADES DE L'ACTIVITAT
On Museu d'Arqueologia de Catalunya
Hora 00:34:53
Durada Consulteu programa complet
Preu Sessió en línia gratuïta / sessions presencials 15€
PROGRAMA COMPLET
NOM DE L'ARXIU MIDA DE L'ARXIU
English Programme 207,52 kB
Programa completo castellano 206,244 kB
Programa complet 196,397 kB