Tenalla

Tenalla de ceràmic a mà (Genó. Aitona, Lleida); Cronol. Bronze Final; Dimensions Alçada: 59cm. Amplada: 39cm

Moltes vegades els objectes ceràmiques ens poden arribar al laboratori com veiem en el cas d'aquesta tenalla (Imatge 1 i 2)

Com podem veure, estava trencada en centenars de trossets, fragments que de fet poden pertànyer a més d'una peça diferent. Entre cada un d'ells poden tenir pèrdues de material i no coincidir... És a dir, és com tenir 10 puzles junts i barrejats, en el que a més, falten la meitat de les peces, i que pot arribar a pesar 10 kg.

També ens vam trobar que en ser una peça de ceràmica a mà d'una antiguitat de 2600 anys, la superfície de la ceràmica estava pulverulenta, erosionada, exfoliada, amb concrecions terroses adherides i al seu interior gran quantitat de sals solubles que poden migrar cap a l'exterior en els següents anys: Tot i que els objectes no estan vius, la matèria contínuament es transforma, i si no fem res, al final es convertiria en pols. Els restauradors els hi perllonguem la vida, els conservem més anys o més segles, igual que els metges amb les persones.

Què vam fer els conservadors- restauradors del MAC?

Imatge 3 i 4: Vam estudiar per aquest objecte quin era el producte químic que necessitava i quant de temps l'havíem d'aplicar, per tal d'eliminar les sals solubles i insolubles, i que alhora no danyés la ceràmica... igual que fa un metge amb un pacient... que sempre estudia si cal que el paracetamol el prenguem una setmana o dues... per posar un exemple.

Realment, va ser com donar una medicina per eliminar un virus, però en aquest cas com la ceràmica no té boca, ho fem a través del porus de la ceràmica, per immersió. Són dissolucions d'un producte químic, a un percentatge determinat, en aigua destil·lada durant un temps determinat.

Després de l'assecatge, la següent fase va consistir a adherir fragment a fragment, tot el suport de la peça (Imatge 5), però com faltava el 50% del suport, els problemes d'estabilitat eren importants, pel que va caldre reintegrar la part perduda amb un nou material, en aquest cas va ser guix (Imatge 6). Ho vam poder fer perquè aquest objecte és simètric, si no, no ho podríem reintegrar, ja que ens faltaria informació.

(Imatge 7 i 8) Finalment li vam realitzar el retoc pictòric del guix, perquè harmonitzés amb la part original, però alhora, sempre s'ha de veure la diferència entre una part i l'altra. Ho podeu distingir a la foto? Perquè el nostre objectiu és conservar, no fer cap invent, ni enganyar, ni que sembli que l'objecte està sencer.


Twitter
Facebook

Tenalla

Imatge 1

Imatge 2

Imatge 3

Imatge 4

Imatge 5

Imatge 6

Imatge 7

Imatge 8