Cap de lleó

Cap de lleó de bronze que podria haver estat el remat d'una peça de fusta, trobat a unes de les tombes d'inhumació gregues d'Empúries.

Guttus o vas plàstic en forma de dofí procedent de la necròpolis púnica de Puig des Molins (Eivissa, Eivissa, Illes Pitiüses), datat al segle IV aC.

Es tracta de la representació d’un dofí, amb un orifici al musell, que es disposa sobre un suport de base el·líptica. En un dels costats de la peça, a l'alçada del ventre, hi ha un receptacle amb cinc forats per filtrar-hi el líquid, sota el qual arrenca una petita nansa.

Els detalls del dofí, com ara el musell, la boca, els ulls i la cua, estan realçats amb pintura blanca, així com la base de la peça on s’escenifica el mar amb petites pinzellades en forma d’ona.

Aquests vasos figuratius haurien servit per contenir i guardar olis, ungüents o perfums de qualitat, associats al tocador. Eren peces pertanyents a una vaixella de luxe que no estava a l’abast de la majoria de la població.

La figura del dofí és una representació habitual en el context dels pobles mediterranis, i té connotacions religioses i simbòliques. A l’antiga Grècia, d’on prové la peça, són nombrosos els déus que adopten formes de peix o que es representen muntant dofins o cavallets de mar, com són els casos d’Afrodita i de Posidó.

El dofí es troba igualment associat a Apol·lo: és el company dels mariners, els hi garanteix travesses tranquil·les i també és còmplice dels pescadors. Al tractar-se d’un animal amat pel déus, la seva captura representava un sacrilegi.

Bronze amb forma de cap de lleó localitzat el 1908 en una tomba d’inhumació de la necròpolis grega del Portitxol, a Empúries (L’Escala, Alt Empordà, Girona).

Hi ha certa controvèrsia sobre la seva procedència. Uns autors pensen que és una peça grega, feta a la Jònia oriental, mentre que d’altres li atorguen un origen etrusc.

La similitud d’aquesta figura felina amb els lleons del temple d’Himera a Sicília fa que la seva datació se situï, avui dia, entre el final del segle VI i l’inici del V aC.

Es tracta d’una peça de 10.5 cm de llargada i 7.5 cm d’amplada que representa el cap d’un lleó amb la boca oberta, en la qual veiem quatres ullals i la llengua fora. S’hi distingeixen també els bigotis, a cada costat del nas, i la crinera, dividida en dues parts, darrere de la qual trobem les orelles.

La peça és buida per tal d’encaixar-la en un suport de fusta, a la manera d’un capçal. A la seva revora final s’hi aprecia un orifici circular, que hauria servit per fixar-hi la subjecció, i que no s’ha conservat. Malgrat que tradicionalment s’ha interpretat com el coronament d’una traba de carro, encara que també podria tractar-se de l'aplic d’un moble.

Bibliografia

CASELLAS, R. 1909-1910, Les troballes escultòriques a les excavacions d’Empúries, Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, MCMIX-MCMX, vol. 3 (ref. pàg. 285).