Mosaic policrom de fines tessel·les decorat amb motius geomètrics i amb un emblema on es representa el tema de les tres Gràcies.
El mosaic de les tres Gràcies, datat entre els segle III i IV dC, va ser descobert a l’antic convent de l’Ensenyança, prop de la plaça Sant Jaume de Barcelona.
Es va trobar incomplet i avui conserva unes dimensions de 2,70 m de llargada per 1,88 m d’amplada. El motiu decoratiu principal ─les tres Gràcies─ ocupava originalment la part central del mosaic, i estava emmarcat per un doble quadre de tessel·les negres amb una sanefa d’ones, de la que es conserva una part.
Les tres Gràcies apareixen nues sobre un fons blau i un sòl de color siena. La figura central està d’esquenes i amb el braços cobreix els pits de les seves companyes al deixar-los descansar sobre les seves espatlles. Les figures laterals duen a les mans dues roses amb fulles i tija.
Aquest motiu principal s'ubica sobre un extens camp de cercles format per rosetes de quatre pètals negres que s’entrellacen entre si sobre un fons blanc, i culmina amb un tema cruciforme central fet a base de tessel·les color siena.
En la mitologia clàssica, les tres Gràcies o Càrites (Eufròsine, Talia i Aglaia) representaven l’alegria i la bellesa, i formaven part dels seguicis d’Apol·lo o de Venus. Apareixien amb una rosa, una branca de murtra o una poma a les mans, com a símbols inspiradors de les arts.
Bibliografia
BALIL, A. 1958, El mosaico de las tres Gracias de Barcelona, Archivo Español de Arqueología XXXI, 63-95.
Núm. Inv.: MAC-BCN-19019
Nom: mosaic de les tres Gràcies
Matèria: tessel·les policromades de marbre
Període: cultura romana
Cronologia: segle III-IV dC
Jaciment: Antic Convent de l’Ensenyança (Carrer Cervantes)
Procedència: Barcelona (Barcelonès, Barcelona)
Mesures: 2.70 m x 1.88 m