Mosaic de les tres Gràcies

Mosaic policrom de fines tessel·les decorat amb motius geomètrics i amb un emblema on es representa el tema de les tres Gràcies.

El mosaic de les tres Gràcies, datat entre els segle III i IV dC, va ser descobert a l’antic convent de l’Ensenyança, prop de la plaça Sant Jaume de Barcelona.

Es va trobar incomplet i avui conserva unes dimensions de 2,70 m de llargada per 1,88 m d’amplada. El motiu decoratiu principal ─les tres Gràcies─ ocupava originalment la part central del mosaic, i estava emmarcat per un doble quadre de tessel·les negres amb una sanefa d’ones, de la que es conserva una part.

Les tres Gràcies apareixen nues sobre un fons blau i un sòl de color siena. La figura central està d’esquenes i amb el braços cobreix els pits de les seves companyes al deixar-los descansar sobre les seves espatlles. Les figures laterals duen a les mans dues roses amb fulles i tija.

Aquest motiu principal s'ubica sobre un extens camp de cercles format per rosetes de quatre pètals negres que s’entrellacen entre si sobre un fons blanc, i culmina amb un tema cruciforme central fet a base de tessel·les color siena.

En la mitologia clàssica, les tres Gràcies o Càrites (Eufròsine, Talia i Aglaia) representaven l’alegria i la bellesa, i formaven part dels seguicis d’Apol·lo o de Venus. Apareixien amb una rosa, una branca de murtra o una poma a les mans, com a símbols inspiradors de les arts.

Bibliografia

BALIL, A. 1958, El mosaico de las tres Gracias de Barcelona, Archivo Español de Arqueología XXXI, 63-95.