Malgrat que hauria estat l'emblema d'un mosaic de gran qualitat, disposat en una estança d'una casa romana important, va ser trobat fent les funcions de tapadora
d'una cisterna en les excavacions de la Neàpolis, el 1912. Això ens indica que ja havia estat trencat d'antic i perdut el seu emplaçament original.
El mosaic, que segueix els esquemes estilístics de les produccions hel·lenístiques més destacades, és una clara mostra de la tècnica de l'opus vermiculatum: la composició es feia amb pedres molt petites, que d'aquesta manera permetien dibuixar més fàcilment objectes que requerien més precisió.
Mostra una escena amb peixos marins: són fàcils de reconèixer una donzella, un serrà, un mero i un congre. Damunt d'una roca que sobresurt s'hi distingeix un petit blauet, amb una gamba al pic, amenaçat per un bou de mar, mentre que en un costat s'albiren les antenes d'una llagosta.
Cultura romana (s. I aC),
Opus vermiculatum de marbre de diferents colors,
Empúries.
