El tresor de Torredonjimeno


Segle VII. Època visigoda

L’any 1926 es va trobar, fortuïtament, l’anomenat Tresor de Torredonjimeno a la finca Majanos de Marañón de Torredonjimeno (Jaén). Un treballador de la finca cavava un clot per plantar una olivera quan es va topar amb un embolcall recobert de guix ple de creus i d’altres objectes que no va saber identificar. Cinc anys més tard, els objectes van passar al mercat d’antiguitats i van ser adquirits per diversos museus i col·leccionistes.

Cap al 1933, una part d’aquestes peces arribaren a través del comerç d’antiguitats, primer al Museo Arqueológico Nacional de Madrid, i més tard al Museo Arqueológico Provincial de Córdoba. Entre els mesos de gener i maig de 1935, el mecenes Damià Mateu ingressà a la secció d’Arqueologia dels Museus d’Art de Barcelona un lot important del mateix tresor, el qual passà a formar part, aquell mateix any, de les col·leccions del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Després de la Guerra Civil el lot es va enriquir amb l’adquisició d’una nova creu votiva a un antiquari anomenat Juan Rodríguez. Finalment, la col·lecció del Museu d’Arqueologia de Catalunya es completà amb l’ingrés, l’any 1949, de la col·lecció de Josep Graells, la qual va servir per a complementar alguna de les peces ja existents al museu i per aclarir la naturalesa d’altres objectes que formen el tresor.

El Tresor de Torredonjimeno i la litúrgia

La corona que es conserva a la seu de Barcelona del MAC aniria suspesa sobre l'altar d'una església com a ofrena dels poderosos de l'època a Déu i els sants, amb la finalitat d'obtenir la seva protecció. L'anàlisi del conjunt del tresor, en concret la de les inscripcions, permet vincular-lo a les màrtirs sevillanes Justa i Rufina, i constitueix, en el seu conjunt, el tresor d'una església o santuari dedicat a aquestes dues santes que van sofrir la seva passió a finals del segle III aC. La difusió del seu culte s'atribueix a Sant Isidor, bisbe de Sevilla entre el 600 i el 636.

Les ofrenes a les esglésies es beneïen en un acte solemne. Sobre les corones conservem en l'anomenat Liber Ordinum, l'oració que es llegia públicament:

Ihesu Domine, qui est corona sanctorum, hanc coronam benedicento sanctifica: ut pro decore domus tue et tui honore ac ornamento altaris, accepta  hec munera feras, et de manibus offerentium respectu hilari et pia benegnitate suscipias. Amen. [Senyor Jesús, que coroneu els sants, santifiqueu aquesta corona beneint-la amb l'objectiu que sigui una ornamentació de la teva casa i un ornament de l'altar en honor teu. Accepta aquest present i de les mans dels qui fan la ofrena, vulguis rebre'l amb un respecte joiós i una pietosa benignitat. Amen].

En el dibuix representat, el rei porta a les mans l'ofrena a la divinitat, coberta amb un vel, i és que les ofrenes no es poden tocar amb les mans. La reproducció del vestit del rei es va inspirar en els teixits representats a les pintures dels banys de la residència Omeia de Qouçayr 'Amra a Jordania, un edifici bastit probablement pel califa Walid. Es reis representats en aquest dibuix són: KAISAR, emperador bizantí; RODORIKOS, el darrer rei visigot, i COSROES, l'emperador persa, juntament amb NEGUS, l'emperador d'Abissinia i probablement l'emperador de la India, tots ells sobirans vençuts pels àrabs. 

La restitució de la corona

El tresor va ser ocultat, molt probablement, durant la invasió islàmica per protegir-lo del saqueig de les tropes berbers. Degut a la seva atzarosa història, els objectes van arribar a nosaltres terriblement fragmentats. La corona conservada és una restitució ideal feta a partir de les diverses peces que es conserven al MAC, i es va dur a terme després d'un aprofundit estudi tot prenent com a model les corones del Tresor de Guarrazar. La restitució i la restauració de les peces va comptar amb la col·laboració del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya l'any 1992.

L'estat fragmentat i l'or enfosquit provocat pels processos deposicionals, va comportar un tractament de conservació-restauració que permetés entendre la forma original de la peça i donar-li millor estabilitat, evitant-ne el seu deteriorament.

L'actuació va comportar la neteja química de les peces i la realització amb coure patinat de les lletres que mancaven i de les fulles de la cadena de suspensió. A partir dels dibuixos realitzats per la M. Antònia Grau, del gabinet de dibuix del MAC, juntament amb la restauradora Àngels Jorba del CRBMC i l'orfebre Montserrat Cañís, es van reproduir les lletres que mancaven: la "E", la "I" i la "V". gràcies a aquesta restitució, ara podem llegir «-IUSTE» i «RUFINE».

Arran de l'exposició Torredonjimeno. Tresor, monarquia i litúrgia (2003-2005), en la que per primera vegada es reunien tots els lots del tresor conservats al MAC, al MAN de Madrid i a l'Arqueològic de Córdoba, es va poder restituir una de les creus patents del tresor (MAC 25055, 25252, 25127), els fragments de la qual estaven dispersats entre el MAC Barcelona i el Museo Arqueológico y Etnológico de Córdoba.

Aquesta va ser una oportunitat única per llegir gairebé sencera la inscripció dels braços de la creu, una llarga inscripció piatosa executada amb un petit punxó. La pregaria que podem llegir està inspirada en el Liber Ordinum (co. 351), concretament en l'Ordo de la missa Unius Penitentes que inclou l'oració de Menasés:

«Delicta inventutis mee, Deus, et ignorantie me memineris, Domine. / Secundum magnam misericordiam tuam memor esto mei, Domine» [«No te acuerdes de los pecados de mi mocedad y de mis transgresiones / Acuérdate de mí conforme a tu benevolencia / y según tu bondad, ¡oh, Yavé!»].

Bibliografia recomanada

  • GARCÍA DE CASTRO VALDÉS, C. (ed.). Signum Salutis. Cruces de orfebrería de los siglos V al XII. Oviedo, 2008.
  • AA.DD. Torredonjimeno. Tresor, monarquia i litúrgiaBarcelona, 2003.
  • AA.DD. "La restitució de les corones visigòtiques del Tresor de Torredonjimeno (Jaén)". RESCAT. Butlletí del Servei de Restauració de Béns Mobles. Núm. 7 (1999), p. 8-10. restitució de les corones visigòtiques.pdf 350,08 kB

Fitxa tècnica

  • Període: Època visigoda
  • Dates: segle VII dC
  • Cultura: Hispana
  • Lloc de procedència: Torredonjimeno (Jaén)
  • Classificació: Orfebreria
  • Material: Làmines d¡or, pedres dures, pasta de vidre.
  • Dimensions: 72,5 cm d’alçària i 20 cm Ø (corona sencera). 57 cm d’alçària i 20 cm Ø (mitja corona)
  • Número d’inventari: diversos
  • Ubicació al Museu: sala Visigots