Préssec decoratiu


En un museu d’arqueologia no és habitual trobar peces contemporànies com aquesta, però els nostres museus estan canviant i cada cop és més evident que l’arqueologia ha d’explicar la nostra història més recent. Ens trobem davant d’un objecte que a l’era de la informàtica ha perdut el seu ús: un petjapapers de datació dubtosa -probablement del segle XIX-, que té una història molt curiosa.

Títol de l’Exposició: “El 85% de la Matèria”. Indret de l’exposició: Centre d’Art Maristany. Sant Cugat del Vallès.

Dates: 23 de novembre de 2017/ 25 de febrer 2018

El descobriment

Aquesta peça va ser trobada entre el 1972 i el 1973 en el decurs d’una restauració arquitectònica al Monestir de Sant Cugat del Vallès, duta a terme per l’arquitecte Jordi Ambrós, concretament en una finestra tapiada. Aquestes tasques de rehabilitació es duien a terme sota el finançament de la Comisión General de Patrimonio Artístico, en les que el Museu d’Arqueologia de Barcelona hi duia a terme excavacions arqueològiques. El préssec, doncs, va ser dipositat al MAC per l’arquitecte encarregat de les obres per tal de dur a terme les analítiques corresponents.

Aquesta curiosa troballa ha portat però a tot tipus d’especulacions sobre el seu possible origen alquímic o màgic.

Les anàlisis

Al 1978, Josep Antoni Lamic del grup Hipergea va realitzar, amb la col·laboració del centre sanitari Cruz Blanca, i aliè als laboratoris del Museu, un seguit d’anàlisis que volien demostrar el tractament alquímic de la peça. Mitjançant investigacions òptiques i microscòpiques, i exàmens radiològics i termogràfics, es determinà que la peça era equivalent a una fruïta “natural”, que no havia estat realitzada per cap artista.

Després de més de 30 anys, amb els notables avenços d’anàlisis no destructives i davant el ressò mediàtic que ha suscitat el préssec, el Museu d’Arqueologia de Catalunya ha dut a terme noves anàlisis microscòpiques, així com una prova de velocitat de propagació d’ultrasons i una anàlisi d’infraroig d’una micromostra superficial. Aquest estudis han estat realitzats als laboratoris de materials, amb la col·laboració del laboratori de materials de l’EPSEB de la Universitat Politècnica de Catalunya i la Unitat de Cristal·lografia i Mineralogia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Les conclusions

Les anàlisis realitzades demostren que el material de la peça és mabre de Carrara, procedent de la regió de la Toscana (Itàlia), tenyit amb pigments de diferents cristalls; es pot apreciar clarament l’estratificació de les capes pictòriques sota microscopi estereoscòpic. Així mateix, el suport té una densitat homogènia, és a dir, que no conté el pinyol que hauria de tenir un préssec autèntic fossilitzat.

No podem deixar de destacar que la producció d'aquestes peces es remunta als segles XVI i XVII i que existeixen diverses empreses familiars a Itàlia que durant generacions s’han especialitzat en realitzar objectes de marbre de Carrara que imiten amb gran realisme tot tipus de fruites. Són empreses que venen els seus productes arreu del món.

Àngels Casanovas. Conservadora

Petjapapers en forma de préssec

Núm. inventari MAC 27167

Matèria: Marbre de Carrara