Projecte Esculapi

Procés de restauració i conservació de l'Esculapi d'Empúries

Coordinació MAC: Isabel Moreno (MAC)

Restauració: Àlex Masalles (MNAC)

Digitalització i facsímil: Jordi Vila i Facsímil 3D

L’any 1909, en el curs de les excavacions que s'estaven portant a terme al jaciment d’Empúries, s'hi van trobar diverses parts i fragments d’escultures. Aleshores s'identificà com l'Esculapi. Després de gairebé 100 anys de la seva exhumació i malgrat els nombrosos estudis publicats sobre la peça, l’escultura presentava aspectes insuficientment investigats. És per això que l’any 2006 el Museu d’Arqueologia de Catalunya va impulsar el Projecte Esculapi, un projecte que ha tingut com a finalitat primera i principal l’avenç en l’estudi del conjunt, simultani a la restauració de la peça.

El Projecte Esculapi ha estat desenvolupat sota la supervisió tècnica i científica d’una comissió d’experts formada per arqueòlegs i diversos especialistes en escultura d’àmbit nacional i internacional. Als serveis de restauració del MNAC, l’Esculapi ha estat sotmès a un exhaustiu procés d’examen, estudi i tractament de conservació-restauració, procés durant el qual s’han fet servir els recursos que ofereixen les tecnologies més avançades.

Els resultats d’aquest projecte es van presentar en l’exposició L’Esculapi. El retorn del déu, que va tenir lloc a la seu de Barcelona del MAC l’any 2007. Un cop finalitzada l’exposició, l’Esculapi va tornar a Empúries, on es pot visitar en l’actualitat.

Facsímil Esculapi

Com a punt final d'aquest projecte, s'ha fet una rèplica exacta de l’Esculapi d’Empúries, que per primer cop incorpora els braços i els altres elements reintegrats durant el procés de restauració que va tenir com a resultat la devolució de la escultura a la seva imatge original.

Fent servir les tècniques més avançades en l'àmbit de l'automoció, el nou facsímil sorgeix d’un arxiu de 5 gb generat a partir de la digitalització de l’escultura original, un model tridimensional amb aproximadament 300 milions de punts. Aquesta digitalització es va fer durant i després de la restauració que va formar part del Projecte Esculapi, amb col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

Per donar la màxima fidelitat possible a l’original s’han volgut utilitzar marbres similars als originals: el cos de la rèplica està fet de marbre del Pentèlic, com l’estàtua original, i el bust és de marbre de Tasos, ja que les pedreres de Paros estan avui en dia exhaurides. D’aquesta manera el nou facsímil resultarà ser una còpia absolutament fidel de l’original.