Els Ibers

Els ibers no van sorgir del no res, ni d’un dia per l’altre. La civilització ibèrica fou el resultat d’un procés. Estimulades i influïdes pels contactes amb fenicis i grecs, les poblacions indígenes de la franja mediterrània i de més enllà dels Pirineus van evolucionar, entre el segle VI i principis del II aC, cap a nous models socials, econòmics, polítics i culturals. Malgrat l’aire de família que a primera vista semblen oferir-nos els ibers, la civilització ibèrica no fou ni uniforme ni homogènia.

A Catalunya, les poblacions indígenes de la primera edat del ferro van aconseguir un desenvolupament econòmic important a partir de l’agricultura i la ramaderia, així com els primers contactes amb els primers comerciants fenicis. Probablement ja des del segle VII aC, o una mica abans, els ibers  van intercanviar matèries primeres per productes exòtics. Els fenicis, instal·lats a l’àrea de l’estret de Gibraltar procedents del Pròxim Orient, començaren a freqüentar la costa catalana a la recerca de metalls. A canvi, oferien objectes i elements de luxe com el vi, l’article més preuat.

A partir del final del segle VII o inici del VI aC, els grecs prenen el relleu dels fenicis. Vi i ceràmiques gregues, també molt apreciades, van començar a arribar a les nostres terres. La fundació d’Empúries, entorn del 600 aC, significarà la consolidació d’aquesta influència grega sobre els ibers i que es mantindrà combinada amb la fenícia exercida des d’Eivissa, fins a l’arribada dels romans al final del segle II aC.


Tresor de Tivissa

El millor conjunt d'orfebreria ibèrica de Catalunya

Veure la col·lecció