A la prehistòria, la pedra era molt més que pedra. Les roques representaven l’esperit de la col·lectivitat, eren el testimoni dels avantpassats.
El megalitisme va ser la primera gran arquitectura europea i es va estendre per gran part del continent: des de Portugal als Països Bàltics, d’Itàlia al centre d’Europa. El terme ve demega (‘gran’, en grec) i lithos (‘pedra’) i serveix per designar tots els monuments construïts a la prehistòria amb grans lloses de pedra. Els més coneguts són els dòlmens, però també pertanyen a aquesta categoria les cistes, els menhirs, els cromlecs, els hipogeus, els paradòlmens i algunes coves modificades.
El megalitisme no correspon a una sola fase cultural. Va ser un tipus d’arquitectura funerària comú a poblacions diverses. Es va emprar durant uns 3.000 anys: des del neolític mitjà (V mil·lenni aC) fins al calcolític (edat del coure) campaniforme i la primera edat del bronze (II mil·lenni aC).
