La fragilitat en el temps

El vidre és un dels primers materials de síntesi elaborats per l’home, i és el protagonista d’una de les col·leccions més remarcables del Museu, única a Catalunya. Collarets i penjolls, gerres i bols, comptagotes i ungüentaris... L’exposició està formada per vidres trobats a les excavacions d’Empúries, Puig des Molins i Mallorca, així com per compres i donacions i cessions de particulars. En els tres àmbits en què s’articula, el visitant apreciarà una cuidada selecció de vidre antic que recorre diversos períodes històrics. Hem d’entendre el descobriment del vidre com a culminació d’una sèrie de processos que van permetre d’obtenir una massa líquida, quasi pastosa, la plasticitat de la qual permetia treballar-la en calent, donant-li tota mena de formes. El vidre és inodor, no altera el gust, és reutilitzable i fàcilment reciclable. Aquestes qualitats han fet que, del seu descobriment ençà, fa més de 4.000 anys, s’hagi utilitzat per cobrir les necessitats més diverses.

Les peces més destacades d’aquestes èpoques ens arriben, com dèiem, del Mediterrani oriental. Destaquem, en primer lloc, un alabastre d’entre els segles VI i IV aC, una mostra de vidre modelat sobre nucli amb decoració aplicada. La tècnica en qüestió consistia a fer un nucli de sorra i argila que, fi xat a una tija metàl·lica, es modelava segons la forma de l’objecte que es volia produir. Després, aquest nucli es cobria amb fils de vidre calent, es rodava sobre una superfície llisa i es posava al forn. Per decorar-lo, s’aplicaven fils de vidre de diferents colors, als quals es donava forma amb pintes i punxons. Finalment, s’afegien les nanses, el peu i la boca segons el model previst. Una vegada freds, el nucli i la tija es retiraven. Amb aquesta mateixa tècnica, es van elaborar tot un repertori de petits contenidors inspirats en les formes de la ceràmica grega: àmfores, amforiscs, aríbals, alabastres, enòcoes, hídries, ungüentaris, entre altres formes menys freqüents. Els petits vasos s’utilitzaven per guardar-hi ungüents i olis perfumats, substàncies delicades que necessitaven un contenidor estanc, inodor i opac. Aquestes formes van perdurar fins a començaments del segle I dC, quan la tècnica del vidre bufat va suplantar-les.

El Museu compta amb un gran nombre de peces fetes amb la tècnica del bufat: entre d’altres, els bols del Mediterrani oriental i occidental dels segles I i II dC; una gerra amb taques de colors; una àmfora amb nanses aplicades i decoració acanalada, de cercles concèntrics i motius geomètrics; una balsamera feta amb la tècnica del bufat a motlle (posterior al bufat a l’aire); un vas oriental del segle III dC amb fils aplicats en relleu; una ampolla siriana d’entre els segles III i IV dC amb decoració gravada; un comptagotes de la mateixa època, i un ungüentari palestí, dels segles IV-V dC, amb decoració de fils aplicats.


Tornar a l'àmbit: Roma
Veure en el mapa

ADREÇA

Passeig de Santa Madrona, 39-41 
Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona
Tel. 93 423 21 49

HORARIS

De dimarts a dissabte

de 9,30 h a 19,00 h

Diumenges i festius

de 10 a 14.30 h

Dilluns tancat

CONTACTA AMB EL MUSEU

TELÈFON: 93 423 21 49
E-MAIL: infomac@gencat.cat
Twitter
Facebook

Galeria d'imatges

Recipient de vidre

Cultura fenícia o púnica (segle VI aC)
Procedència desconeguda

Bol de vidre amb decoració de costelles

Finals segle I aC - principis segle I dC
Procedència desconeguda

Ungüentari de vidre

Cultura romana (segles IV - V dC) 
Procedència desconeguda

Urna de vidre