La ciutat romana

L'exposició La Ciutat Romana, al primer pis del MAC, s'obre al públic.

El Museu d'Arqueologia de Catalunya està treballant en el condicionament i millora de l'anomenada Sala de Roma per valorar les col·leccions del "món Romà" del Museu i alhora donar vida a un dels espais més emblemàtics del museu i més singulars a la ciutat de Barcelona. Es tracta d'una primera fase que finalitzarà el 2022 en la que trobareu un patrimoni museogràfic excepcional que us farà seure una estona per interrogar-vos sobre com la vida del passat que va ser capaç de crear obres artísticament tan rellevants.

Els avenços aconseguits pels romans en el camp de l’enginyeria militar van tenir la seva aplicació a l’arquitectura civil. Fins a l’època moderna no es va tornar a planificar a Europa una xarxa d’obres públiques similar a la projectada pels romans fa més de dos mil anys. 

L’emplaçament de la ciutat, la construcció de les muralles, l’abastiment d’aigua, el sistema de neteja a través d’una xarxa de clavegueram, els edificis públics, el tipus d’habitatge i la seva alçada, el nombre d’habitants que podien acollir… Tot estava calculat per tal de poder planificar ciutats agradables i funcionals. N’hi havia de dos tipus: colònies o ciutats de nova creació, com Tàrraco (Tarragona) o Bàrcino (Barcelona), on els residents tenien pràcticament els mateixos drets que els ciutadans de Roma, i municipis o ciutats construïdes sobre nuclis urbans anteriors que havien de pagar impostos a Roma, com era el cas d’Emporiae (Empúries), Gerunda (Girona), Ègara (Terrassa) o Ilerda (Lleida). 

Més enllà de les muralles hi havia l’ager, camps de conreu que aportaven a la població els cereals, el vi, l’oli, les verdures, els llegums... Aquesta terra era explotada pels colons romans mitjançant les villae, unitats productives autònomes dedicades principalment a l’agricultura i la ramaderia.

Els nuclis urbans estaven interconnectats per una xarxa viària. Les vies es traçaven salvant tot tipus d’obstacles mitjançant ponts; també es marcaven les distàncies amb fites (mil·liaris) i es dotaven de zones per alimentar el bestiar i albergs per allotjar els viatgers. La Via Augusta era la més important d’aquestes vies: recorria l’imperi des de Roma fins a Gades (Cadis), tot resseguint la costa.


Twitter
Facebook