Del 28 de gener al 6 de març
El jaciment Deltebre I és un vaixell de transport militar d’una flota anglesa que, junt amb alguns altres vaixells del mateix comboi, es va enfonsar a la desembocadura de l’Ebre, en el marc del conflicte bèl·lic de la Guerra del Francès, l’estiu de 1813.
Aquest vaixell formava part del comboi militar que actuà en el setge a la plaça de Tarragona. La presa i la defensa de la ciutat de Tarragona era l’objectiu de la expedició marítima, organitzada pel lloctinent general, John Murray i dirigida pel contraalmirall Hallowell. Es pretenia dividir la península en dues parts i aturar el subministrament francès, per tal de trencar les línies de defensa franceses i obligar el mariscal Suchet a retirar-se de la línia del Xúquer i València. Aquesta operació constituïa una peça clau en el moviment estratègic de la guerra a l’est peninsular, que havia d’acompanyar una gran ofensiva aliada dirigida pel comandant general lord Wellington.
La flota militar estava format per diversos vaixells HMS (His/Her Majesty’s Ship) de l’armada anglesa i altres que transportaven material bèl·lic i d’avituallament.
L’atac fou un fracàs i, durant la retirada, una sèrie de vaixelles de transport van quedar embarrancats per un temporal a les goles de l’Ebre. Les fonts parlen d’un total de 18 embarcacions que van encallar, 13 de les quals van ser recuperades. Per tant, van quedar 5 vaixells perduts a l’Ebre amb la seva càrrega militar. Un d’aquests és el Deltebre I.
Dos-cents anys després, el 2008, un pescador local, el Sr. Carles Somolinos, va comunicar al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya la troballa d’aquest vaixell. El Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya ha estat l’encarregat de la seva excavació i estudi.
La contextualització del setge de Tarragona, el juliol de 1813, i el que va suposar per al desenvolupament de la Guerra del Francès.
Entre l’extensa bibliografia sobre el tema és d’especial importància un recull de documentació original produïda pels mateixos autors del conflicte. Es tracta de correspondència que els capitans dels vaixells i l’almirall de la flota enviaven als seus caps per explicar el desenvolupament dels esdeveniments.
La correspondència pertany tant al bàndol napoleònic, com al bàndol aliat i en ella es detalla com es va produir la desfeta tarragonina i l’embarrancament a les goles de l’Ebre.
Com a vaixell de transport militar, s’hi ha trobat el carregament propi de la guerra: municions de diferent calibre, bombes, granades, munició de fragmentació. Objectes que ens apropen a aspectes quotidians de les guerres d’inicis del segle XIX.
També cal destacar la troballa d’elements singulars per la seva difícil conservació, com corretjams o els tacs de pólvora per actuar de metxes a les boques dels canons.
Del material singular rescatat del jaciment del Deltebre I, cal destacar barrils i caixes de fusta que servien per transportar la munició dels fusells -bales de plom-. La peculiaritat es troba en les tapes d’aquests barrils, on encara es conserva la inscripció del mestre d’armes que les va tancar. Es pot llegir el seu contingut, el regiment al qual anaven destinades, el mes i l’any en què es van tancar i, sobretot, la signatura de la persona encarregada, que donava el vist-i-plau.
Del material procedent d’aquest vaixell també cal destacar l’excepcional conservació d’elements que testimonien la quotidianitat en la vida a bord.
En la zona de popa, on s’ubicarien les dependencies dels oficials, s’han localitzat instruments propis de la navegació: filtres de sextant, els compassos de navegació o els elements per subjectar els plànols. També es va trobar una eina de mesures que combina un calibrador de canons i una regla de càlcul (la calculadora de l’època) signada per un dels grans creadors d’eines de precisió de Londres.
Entre les restes de l’aixovar del vaixell, sobretot de la zona noble situada a popa, aparegueren: taules de marbre, ampolles de vi i de cervesa, ampolles de condiments i elements del rebost.
Entre els objectes relacionats amb el vestuari personal i l’equipament dels militars van aparèixer botons de casaques militars, corretges de fusells, sabates, objectes de cuir ...
El bon estat de conservació del vaixell permet parlar àmpliament de l’arquitectura naval i de la forma de construir vaixells en el segle XVIII.
Durant les tasques d’excavació s’ha identificat el timó, el més ben conservat de tot el Mediterrani. Un element sencer, de 9 metres i mig d’alçada, que per les seves dimensions encara es troba “in situ”, però que s’ha pogut enregistrar i documentar fidelment per poder realitzar una proposta museística interessant.
Per recolzar el discurs sobre l’arquitectura d’aquest vaixell es compta amb les restes de la proa, d’uns 4 x 4 metres, que permet fer-se una idea del mètode de construcció dels vaixells de l’època.
El Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya, ha estat l’encarregat d’excavar aquest vaixell. Les diverses campanyes d’excavacions han permès un acostament històric a l’embarcació.
En els laboratoris d’aquest centre s’ha treballat per conservar i adequar tot el material extret. Gran part dels objectes són material orgànic amarat d’aigua. Per aconseguir exposar-los en un medi aeri com el nostre es necessiten complexos sistemes de conservació, que precisen de dilatats períodes de temps per dur-se a terme.
