EQUIP HUMÀ
Veure en el mapa

ADREÇA

Passeig de Santa Madrona, 39-41 
Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona
Tel. 93 423 21 49

HORARIS

De dimarts a dissabte

de 9,30 h a 19,00 h

Diumenges i festius

de 10 a 14.30 h

Dilluns tancat

CONTACTA AMB EL MUSEU

TELÈFON: 93 423 21 49
E-MAIL: infomac@gencat.cat
75 imatges / 75 anys
Twitter
Facebook

Història del MAC Barcelona

Els antecedents de les col·leccions del museu es troben en la tasca de recuperació duta a terme durant el segle XIX per institucions com la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona o la Comissió Provincial de Monuments. L'any 1879, l'Estat crea el Museu Provincial d'Antiguitats a la capella de Santa Àgata. A partir de 1882 es crea al parc de la Ciutadella, per iniciativa municipal, un seguit d'instal·lacions museístiques, fins a la fundació, l'any 1915, del Museu d'Art i del Museu d’Arqueologia a l'antic arsenal de la Ciutadella (actual Parlament de Catalunya).

La seu de Barcelona està ubicada a l'antic Palau d'Arts Gràfiques, construït a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l'Exposició Universal del 1929. Les seves col·leccions, ordenades a partir de criteris cronològics i geogràfics, proposen un viatge a les arrels de Catalunya, des dels primers homes fins a l'època medieval, oferint alhora una visió de diverses cultures de la resta de la península Ibèrica i de la Mediterrània.

El 1932, la Generalitat republicana funda el nou Museu d'Arqueologia de Catalunya a l'edifici on es troba actualment, el Palau d'Arts Gràfiques, un pavelló d'inspiració renaixentista de l'Exposició Universal del 1929, que s'inaugurà el 1935 amb Pere Bosch Gimpera com a director (exposició 75 imatges / 75 anys). El Museu acull les col·leccions d'arqueologia del Museu del Parc de la Ciutadella, el fons lapidari de Santa Àgata -pertanyent a l'Estat-, a més de nombrosos fons de diverses procedències. Després de la Guerra Civil (1939) la gestió del Museu es transfereix a la Diputació de Barcelona, anomenant-se Museu Arqueològic de Barcelona. El 1995, la Diputació va transferir la gestió del museu a la Generalitat de Catalunya i va passar a formar part del Museu d'Arqueologia de Catalunya.

La seu de Barcelona va modernitzar fa uns 7 anys el 70% dels seus continguts i de les seves instal·lacions per estar al dia, per ser més accessibles, més didàctics i donar millor servei als ciutadans. Per aconseguir-ho, el Museu va treballar amb els millors especialistes de cada període, tot incorporant-hi a l'exposició permanent peces rellevants de l'arqueologia catalana i comptant amb l'experiència i el coneixement de dissenyadors i industrials que ens han ajudat a donar forma a tot plegat. Es van renovar onze noves sales, que permeten exposar un miler de peces originals, corresponen als períodes de la prehistòria i de les colonitzacions grega i fenícia. La renovació també va actualitzar el discurs i va incorporar una nova museografia, amb una presentació més dinàmica i entenedora. Set sales corresponen a la prehistòria i quatre al període dedicat a l’expansió de fenicis i grecs a la Mediterrània (segles IX a III aC). El visitant podrà contemplar quatre nous audiovisuals, entre els quals es troben un sobre rituals funeraris de la prehistòria comparats amb els actuals, un altre sobre la colonització grega i fenícia, amb fragments de pel·lícules i un muntatge de la vídeo-artista Pilar Talavera.

L'any 2014 es va incorporar davant l'entrada principal del museu l'obra de l'escultor Salvador Juanpere, titulada DEMOS-KRATÓS (Blocs de pedra del Mèdol, acer Corten i vinils), formada per dos grans blocs de pedra.  La instal·lació, creada com a l'avantsala pública a l’exposició DEMOS, s'ha mantingut una vegada finalitzada aquesta. Les pedres tenen inserides a la part superior dues  inscripcions trepanades sobre planxa que remeten a l'arrel grega de la paraula Democràcia.  Els dos carreus i les inscripcions que penetren a la pedra o que transiten pel terra, volen evocar poèticament l 'ús de dues grans urnes situades a l'espai públic de la ciutat. Reben el visitant  a les escales  del museu la instal·lació ha volgut acollir el sentit, la intenció i el paral·lelisme entre les arrels arqueològiques de l'exercici democràtic i la seva practica estesa fins als nostres dies. Les dues grans pedres provinents de la pedrera del Mèdol, prop de Tarragona,  es presenten en forma d'instruments de participació  que interpel·len el ciutadà,  i que volen posar en connexió el dins i el fora del Museu. La instal·lació Demos-Kratós vol mostrar, amb una eloqüent  visualitat,  el caràcter ancestral de les nostres arrels sociopolítiques i connectar-les amb els moments decisius, participatius i estimulants que viu el nostre País.

 


Galeria videos

Museu d'Arqueologia de Catalunya-Barcelona. Making-off