TALLER

Les escriptures al món antic

Dissabtes 29 de gener i 12 i 26 de febrer

Les escriptures al món antic (sessions pràctiques)

L’escriptura ha estat, sens dubte, un dels invents i avenços més importants en la història de la humanitat, tant important que és el marcador que separa la Prehistòria de la Història, creant un abans i un després en el nostre desenvolupament cultural. 

Al llarg del curs ens aproparem en detall algunes de les principals escriptures del món antic i a algunes de les més parlades de l’actualitat, per conèixer el seu naixement i desenvolupament i expansió.

Cada sessió serà duta a terme per especialistes en la que cada sessió estarà formada per l’explicació teòrica i també per una pràctica de cada escriptura.

Sessions quinzenals els dissabtes del 15 de gener al 9 d’abril de 2022. Hora: 10.00h a 13.30h. Preu: 6 € per sessió. Activitat per a públic adult. Aforament limitat. Es imprescindible fer la reserva prèvia al tel. 93 423 21 49 | macvisites.acdpc@gencat.cat

 

 
Egipte. Llengua i escriptura a l’antic Egipte

Professor: Felip Masó.

Data: dissabte 29 de gener

Hora: de 10.00h a 13.30h.

Sessió teòrica: Els primers jeroglífics documentats daten del 3250 aC. A partir d’aquest moment, es va desenvolupar ràpidament un sistema d’escriptura que perdurà més de 3000 anys. Però els egipcis no només tenien una escriptura. El jeroglífics estaven destinats als textos sagrats, eren les “paraules divines”, el que va fer que sorgissin altres escriptures que s’usaven en els textos profans, primer el hieràtic i, després, el demòtic. Finalment, amb l’arribada del cristianisme, sorgí el copte. Una escriptura barreja de caràcters grecs i demòtics que també transcrivia l’últim estadi de la llengua egípcia.

Sessió pràctica: En aquest taller posarem en pràctica els coneixements apresos a la sessió teòrica. Ens convertirem en escribes. En primer lloc, copiarem sobre papir un text en jeroglífics. En segon lloc, copiarem el mateix text en hieràtic sobre suport òstraca. Per un cantó, això ens permetrà veure la relació que hi ha entre els signes jeroglífics i els hieràtics i, per altre, experimentarem la dificultat d’escriure sobre els diferents suports. Com no pot ser d’altra manera, escriurem amb els estris que utilitzaven els escribes.

 Grècia. El Lineal A i B, la primera versió escrita del grec

Professora: Dra. Teresa Magadán.

Data: dissabte 12 de febrer

Hora: de 10.00h a 13.30h.

Sessió teòrica: abans de l’alfabet grec que tots coneixem, la llengua grega va fer servir un altre sistema d’escriptura, l’anomenat Lineal B. El Lineal B, un sistema sil·làbic, no va ser una invenció dels grecs però, sinó que ells el van idear a partir dels signes d’un sistema anterior, el Lineal A, propi de l’illa de Creta. El fet que fos una adaptació significa que es van haver de crear signes nous pels sons que no existien en el Lineal A i descartar-ne d’altres. Tot i així, el Lineal B no acaba de transcriure prou bé el grec i això dificulta la identificació de les paraules

Sessió pràctica: en aquesta sessió, reproduirem el camí que van seguir els grecs per crear el Lineal B a partir del Lineal A i aprendrem a escriure termes grecs ben coneguts en la forma que tenien en Lineal B.

Roma (I): El naixement de l’escriptura llatina 

Professors: Dr. Xavier Costa Badia i Laura de Castellet

Data: dissabte 26 de febrer

Hora: de 10.00h a 13.30h.

Sessió teòrica: Les primeres mostres de l’alfabet llatí, utilitzat encara per bona part del món actual, es remunten a mitjan segle VI aC. En aquells moments, era un més dels múltiples sistemes d’escriptura que s’havien desenvolupat a la Península Itàlica protohistòrica. Ara bé, era el sistema de Roma, una petita ciutat-estat que, amb el temps, acabà sent hegemònica, tant a nivell polític com cultural, a tota la conca mediterrània. En conseqüència, la seva forma d’escriure visqué una gran expansió, com demostra la seva difusió actual, però també patí importants transformacions, més encara a partir del segle V dC, quan la unitat de l’Imperi es trencà i donà pas a un seguit de regnes germànics més o menys romanitzats que, si bé adoptaren l’alfabet llatí, desenvoluparen formes gràfiques pròpies. 

Sessió pràctica: En aquesta sessió-taller es veurà d’una manera dinàmica i sensorial quins eren els principals suports i estris d’escriptura que s’utilitzaven en època romana i medieval per redactar documents i/o elaborar còdexs. Com s’obtenia el papir, el pergamí, el paper i quin recorregut geogràfic i temporal va tenir cadascun d’aquests suports; quins eren els materials per a escriure: càlams, plomes, estilets; en quin suport no permanent es feien els esborranys... També coneixerem els materials i el procés d’elaboració de la tinta ferrogàl·lica (en ús fins a l’arribada de les tintes industrials, i que excepcionalment encara es fa servir) tal com es feia en època medieval, en un experiment que farem en directe a classe. 

Àrab. L’alifat àrab, suport d’una escriptura sagrada

Professor: Dr. Halil Bárcena

Data: dissabte 12 de març

Hora: de 10.00h a 13.30h.

Sessió teòrica: sorgida cap al segle IV d’una evolució de l’alfabet nabateu, provinent aquest de la variant siríaca de l'alfabet arameu, l’escriptura àrab adquireix el seu esplendor al segle VII amb la irrupció de l’islam i la seva plasmació per escrit a l’Alcorà, primer text escrit en àrab clàssic. És aleshores quan culmina tot un lent procés de perfeccionament d’una escriptura que serà considerada com a sagrada.    

Sessió pràctica: introducció a l’escriptura i significat de les 28 lletres que formen l’alifat àrab, més els caràcters fonètics especials i els diferents marcadors vocàlics, donat que l’àrab és una llengua fonamentalment consonàntica que s’escriu de dreta a esquerra, és a dir, en direcció al cor, i sempre en lletres minúscules.  

Hebreu. Història i evolució de l’escriptura hebrea 

Professora: Dra. Adelina Millet

Data: dissabte 26 de març

Hora: de 10.00h a 13.30h.

Sessió teòrica: al llarg de la seva historia, primer Israel, i després els jueus, han fet servir multitud d’escriptures i de llengües. Des del segle IX aC, aproximadament, que es coneixen documents i inscripcions escrites en hebreu. Però l’hebreu no serà la única llengua que utilitzaran, ni serà l’únic sistema d’escriptura. Poc després del segle VIII aC, els jueus aniran deixant de banda l’hebreu progressivament adquiriran l’arameu per a tots els àmbits de la seva vida, fins al punt que l’arameu es considera la segona llengua sagrada, juntament amb l’hebreu. 

Sessió pràctica: pràctica d’escriptura hebrea

Xina. Llengua i escriptura a l’antiga Xina

Professor: Roger Bonafont.

Data: dissabte 9 d’abril

Hora: de 10.00h a 13.30h.

Sessió teòrica: l’escriptura oracular, gravada en plastrons de tortuga i ossos d’animals durant l’Era del Bronze, és la primera mostra històrica de caràcters xinesos que es conserva. Tot i que els fragments més antics de que disposem són del segle XIII aC, el seu desenvolupament denota ja una complexitat tal que els seus estats formatius probablement siguin anteriors, tal i com suggereixen els símbols que s’han trobat en diversos jaciments neolítics, suscitant tot tipus de debats entre els experts. Els formats on es plasma aquesta escriptura, a banda de les mencionades mostres endevinatòries, la trobem en ceràmiques i bronzes, que descriuen una realitat més quotidiana i que s’afegeixen a d’altres suports més peribles, com ara tires de bambú i peces de seda, que només s’han conservat en tombes segellades de dates posteriors. La influència dels caràcters xinesos va ser capaç d’unificar els diversos pobles que configuraven l’amalgama d’estats i de cultures lingüísticament diferents que poblaven els territoris banyats pels rius Groc i Yangzi. Això va assentar les bases per a la creació de l’imperi Qin al segle III aC, el qual unificarà l’escriptura xinesa en l’estil anomenat xiaozhuan o escriptura de segell petit.

Sessió pràctica: mentre repassem alguns dels estils cal·ligràfics del passat, ens posarem a la pell dels xinesos antics per traçar caràcters senzills en estils històrics diversos sobre formats apropiats per a cada època. Així practicarem l’escriptura en l’estil de segell més arcaica i de formes més arrodonides, juntament amb l’estil dels escribes posterior, sobre suports de fusta, que emularan les tauletes de bambú que es feien servir abans de la invenció del paper, a més de la seda natural. Després, realitzarem les cal·ligrafies en els estils regular o kaishu, semi cursiu o xingshu i cursiu o caoshu sobre paper normal o paper d’arròs. En aquest darrer exercici podrem fer servir també el paper per a combinar els diferents estils apresos amb algun dibuix senzill que els acompanyi, seguint la tradició de les pintures tradicionals xineses.

DADES DE L'ACTIVITAT
On Museu d'Arqueologia de catalunya. Passeig de Santa Madrona, 39-41. Montjuïc
Hora 10:00:00
Durada 10 h.
Preu 6 € per sessió