Les Tres Gràcies

Restauració d'una de les icones del MAC

Coordinació: Museu d’Arqueologia de Catalunya

Intervenció: Museu d’Arqueologia de Catalunya i ABAC. Conservació – Restauració SL

El conegut mosaic de les Tres Gràcies s’ha convertit en una icona del MAC tant per la seva bellesa com per la seva qualitat. En destaca l’emblema, part central del mosaic, en el que apareixen tres dones despullades sobre uns fons blau, però tampoc passen desapercebuts el tres marcs que l’envolten, cadascun d’amplades i motius geomètrics diferents.

Des del seu descobriment, les pedres que conformen les seves tessel·les han viscut múltiples vicissituds. La seva història moderna comença al segle XVIII. El mosaic va ser descobert en construir els fonaments d’una casa just al costat de l’antic convent de l’Ensenyança, prop de la plaça Sant Jaume. Malauradament, en el moment de la seva descoberta, el mosaic no estava íntegre: faltava fins a un 40% del total, especialment tot el lateral esquerre i l’inferior. Aquesta pèrdua va afectar als tres marcs, fins arribar gairebé a l’emblema.

El mosaic fou traslladat, primer a la Universitat Literària (antic convent del Carme) i després al llavors Museo Provincial de Antigüedades de Barcelona, ubicat a la capella de Santa Àgueda. Amb la creació del Museu d’Arqueologia de Catalunya durant els anys 30, el mosaic de les Tres Gràcies, conjuntament amb la majoria de peces de l’antic Museu, es van traslladar a la seu de Montjuic.

El mosaic es va exposar en vertical a les sales del nou Museu. Abans però, els restauradors havien completat les parts perdudes de manera que les tres figures quedaven en posició centrada, i no lateral com s’havien trobat. La nova zona reconstruïda es va realitzar amb ciment, i les tessel·les es van imitar dibuixant i pintant quadradets. Un cop reintegrat va passar a mesurar 2,60 x 4,40 m.

Durant els anys 80 el mosaic torna a patir un altre canvi. Amb motiu d'una remodelació de les sales del Museu, el mosaic es va arrancar de la paret, eliminant-se bona part de la reintegració. El motiu de les tres figures va tornar a quedar descentrat en relació al conjunt de la peça, i el mosaic torna a les seves dimensions originals, 2,70 x 1,88 m, fins als nostres dies.

Les petjades de les antigues restauracions i dels diferents moviments que havia patit la peça eren evidents. Calia una nova intervenció de conservació. En primer lloc es va eliminar tot el ciment de les antigues restauracions. A causa d’aquest ciment el mosaic pesava 700 Kg, i era molt difícil moure’l sense que patís. Avui dia existeixen materials molts més lleugers que permeten obtenir resultats superiors. El nou suport del mosaic està format d’un nou morter d’acetat de polivinil i sorra, fixat amb resina epoxi sobre un panell de niu d’abella. D'aquesta manera, el mosaic no pesa més de 200 Kg.

En eliminar tota la base de ciment, també va desaparèixer la part pintada de l’antiga reintegració que imitava les tessel·les originals. D'acord amb els criteris moderns de restauració, s'han reintegrat aquestes dues petites llacunes amb morter de calç, d’un to neutre. D'aquesta manera es pot diferenciar el mosaic original de la part reintegrada.

Després de quatre mesos d’intervenció als nostres laboratoris, finalment el mosaic de les tres Gràcies torna a estar exposat a les sales del Museu. Aquest cop, de nou, en disposició horitzontal.


Twitter
Facebook

Galeria d'imatges

El nou mosaic

Detall de l'emblema després de la restauració

Tessel·les

Reintegració de la policromia

Tessel·les

Procés de neteja mecànica de les tessel·les

Suport

Plafó de niu d'abella

Suport

Nou suport d'acetat de polivinil, que substitueix l'anterior de ciment.