Fusaiola ibèrica

Peça de terrissa amb un orifici central on es col·loca un petit pal de fusta i que funciona com a contrapès per fer girar el fus i tòrcer el fil que s'utilitzarà per teixir.

Fusaiola, també anomenada tortera, datada entre els segles IV i III aC procedent del poblat ibèric del Tossal de les Tenalles (Sidamon, Pla d'Urgell, Lleida). L'objecte es va recuperar a l’estiu de 1915 a les excavacions que va portar-hi a terme l’Institut d’Estudis Catalans.

Peça de terrissa de forma bitroncocònica amb un orifici central i unes dimensions de 3 cm d’alçada i un diàmetre màxim de 2,1 cm.

Presenta una decoració complexa de traços incisos combinat amb una línia continua en ziga-zaga formant un motiu de triangles.

A l’orifici central de la peça s’inseria en un petit pal de fusta –el fus–, mentre que la fusaiola actuaria com a contrapès facilitant el gir tot el conjunt i així tòrcer el fil –acció de filar. Aquest, posteriorment seria utilitzat per teixir, com a fils de trama o d'ordit.

Bibliografia

BOSCH GIMPERA, P. 1915-1920, Restes de poblats ibèrics al Pla d’Urgell i Segarra, Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans Vol VI, MCMXV-XX, 607-616.