Pes de teler

Petit pes per tensar l'ordit o fills bàsics per on s'entrecreua la trama al confeccionar un teixit amb una decoració d'impressions de palmetes i incisions.

Pes de teler datat entre els segles IV i III aC procedent del poblat ibèric de Sant Antoni (Calaceit, Matarranya, Terol).

Es tracta d’una petita peça de fang cuit amb una perforació a la part superior, realitzat quan l’argila encara estava tendre. Té forma troncocònica i unes dimensions de 5,9 cm d’alçada, 3,4 cm d’amplada i 1,6 cm de gruix.

Presenta una decoració complexa de línies incises als laterals que s’entrecreuen formant rombes i estampilles impreses a les cares anterior i posterior.

Aquesta peça va ser recuperada en les excavacions del poblat ibèric de Sant Antoni de Calaceit realitzades per l’Institut d’Estudis Catalans, sota la direcció de Pere Bosch Gimpera (1915-1919).

El seu ús està relacionat amb l’elaboració de teixits, en aquest cas un petit teler, potser del tipus de cintura, per elaborar sanefes. Es tracta d’un pes que, junt amb altres de similars, permetria mantenir tensats els fils de l’ordit.

Bibliografia

BOSCH GIMPERA, P. 1915-1920, Les investigacions de la Cultura Ibèrica al Baix Aragó, Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, Vol. VI, MCMXV-XX (ref. pàg. 660).