El mosaic paleocristià de Torrox (Màlaga) i Tomás Garía Ruiz, l’encarregat del far “arqueòleg”


Mosaic de forma triangular que formava part d’un composició de quatre peces de manera que entre les quatre peces formaven una quadrat. De totes les peces aparegudes l’any 1911, aquesta és l’únic fragment que es conserva. El mosaic és policromat realitzat amb tessel·les blanques, blaves i vermelles. La composició es troba emmarcada per una sanefa trenada i la formen dos coloms posats sobre un doble semicercle sota del qual hi ha una flor de tres fulles.

Història de la peça: Ingrés l’any 1914

Algunes notes sobre el jaciment

El jaciment de Torrox es troba situat en una punta avançada al mar on es construí un far a mitjan segle XIX. Es tracta d’un important complex d’època romana que podríem relacionar amb el que es coneix amb el nom de “Villa a mare” és a dir un complex residencial associat a una intensa explotació marítima especialitzada en la producció de salaons. Per les estructures i el material localitzat sembla que les primeres construccions daten del segle I a.C i les darreres del segle IV d.C. Algunes de les troballes més tardanes estirarien, però, la cronologia d’aquest indret fins als segle VI d.C

Tomás García Ruiz l’arqueòleg vocacional

Pel que coneixem el jaciment va ser conegut arran de les obres de reconstrucció del far a començament del segle XX. El far havia entrat en funcionament l’any 1864, però pel que sembla a inici del XX hom va realitzar unes obres de reparació, descobrint-se diversos objectes, el més significatiu dels quals, un bust, va anar a parar a la col·lecció de l’enginyer responsable de les obres. Més tard, l’encarregat del far, que hi vivia amb la seva família, Tomás García Ruiz, va realitzar-hi una campanya d’excavacions l’any 1905, però no seria fins a 1909, quan va reprendre els treballs d’excavació pagats amb els seus propis recursos fruit de la venda d’un terreny, que el jaciment va començar a donar importants troballes de les que enviava memòries puntuals a la Real Academia de la Historia a Madrid. El treballs s’allargaren fins l’any 1913. En el decurs d’aquest temps García Ruiz va aconseguir aplegar suficients objectes com per muntar un petit museu al far mateix. Finalment, l’any 1914 l’Estat adquirí els materials atresorats en una estança del far i avui dia s’exhibeixen al Museo de Màlaga.

El cas del mosaic triangular.

Aquest mosaic es va descobrir l’any 1909, en una estança d’una casa romana, coneguda com l’habitació número 4.  El paviment d’aquesta habitació el formava un conjunt de quatre mosaics triangulars que units constituïen una composició quadrada de 4’40 x 4’35 metres. Sembla que també formava part d’aquest paviment un mosaic quadrangular que avui dia es conserva al Museu de Màlaga i que presenta una iconografia semblant a la del mosaic que ara ens ocupa. Desconeixem cóm va passar aquest mosaic a les mans d’Hermenegildo Giner de los Ríos, ni si va fer, com a Diputat a Corts que era, d’intermediari entre l’Estat i la ciutat de Barcelona. El cas és que desconeixem que se’n va fer dels altres mosaics triangulars que completaven la composició. 

Hermenegildo Giner de los Ríos i l’arribada del mosaic a Barcelona

L’obra va ingressar al Museu d’Art i d’Arqueologia situat al Parc de la Ciutadella el dia 24 d’octubre de 1914 donat per Hermenegildo Giner de los Ríos, constant a l’acta de la Junta de Museus aquest generós donatiu dos dies després. El mateix dia 26 don Hermenegildo havia enviat un “Besalamano” des del Palau de congressos de Madrid adjuntant uns apunts sobre les circumstàncies de la troballa i un croquis de l’indret. Hermenegildo Giner de los Ríos era un reconegut pedagog cofundador de la “Institución de libre enseñanza” nascut a Cádiz el 1847  i traspassat a Granada l’any 1923. La seva vinculació amb la ciutat de Barcelona comença el 1898 quan va ser nomenat catedràtic de l’Institut de Barcelona on impartia psicologia, lògica i ètica,  càrrec que va ocupar fins a la seva jubilació l’any 1918. Home progressista, republicà i maçó, arribà a ser conseller de la ciutat. Des d’aquesta posició va ser proposat per a formar part de la Junta de Museus el 1904 i fins el 1909. Des de l’any 1908 i fins el 1917 va ser Diputat a Corts per la jurisdicció de Barcelona, sempre va mantenir una gran vinculació amb la ciutat fins i tot després de traslladar-se a viure a Granada amb el seu fill un cop ja jubilat.

Bibliografia recomanada:

Rodríguez Oliva, Pedro; Las ruinas romanas del Faro de Torrox y el problema de Caviclun, Jávea, 20, 1977 p 11-26

Àngels Casanovas Romeu

Conservadora

 

Període: Tardo antiguitat

Dates: Segle IV d.C.

Lloc de procedència: Torrox (Màlaga)

Cultura: Paleocristià

Material: pedra i morter de calç

Dimensions: 1’40x1’72 m

Núm. d’inventari: 19921