L’Ampulla del Sant protector i el diplomàtic


Petita ampolla de ceràmica realitzada a motlle i eixugada al sol de color groc clar. El cos es troba format per dos discs iguals i units que formen el dipòsit al que segueix un coll cilíndric i dues nansetes. La decoració es troba formada per un personatge dret vestit amb túnica curta i els braços alçats que s’ha interpretat com a la representació de Sant Menas, flanquejat per dos dromedaris, tot envoltat per un cordó perlat. Molt desgastada. 

Sobre el santuari de Sant Menas i el seu culte

Sant Menas era un militar romà que es va convertir en eremita abandonant les armes, va ser martiritzat a Alexandria per ordre de Dioclecià el 296. La seva llegenda li atorga un naixement prodigiós per intercessió de la Verge Maria d’una mare molt gran. El seu nom també és llegendari, hom creu que ve de l’anagrama de la paraula “Amen” que va pronunciar la verge en accedir al desig de la mare. El santuari es troba situat a Karm Abu-Mina prop d’Alexandria i molt aviat va començar a rebre visites de peregrins com a lloc sant, veneraven la tomba del màrtir i demanaven la seva intercessió per a tota mena de peticions. En aquest cas, com en molts d’altres, hom creia que si els peregrins s’emportaven un record que hagués estat en contacte amb el santuari per simple transmissió aquest objecte podria tenir poders curatius i protectors. Així es va estendre la creença que l’oli de la làmpada que cremava dia i nit en el sepulcre tenia propietats curatives i que si es fregava amb aquest oli un malalt aquest es curava. D’aquí van néixer aquestes petites ampolles que des de mitjan segle Vè començaren a circular per tot l’occident transportades per peregrins. A Catalunya se n’ha localitzar una al jaciment d’Empúries que es conserva al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona.

Eusebi de Fortuny un diplomàtic enamorat de les antiguitats.

Eusebi de Fortuny era un diplomàtic que va viure a mitjan segle XIX. A les darreries de 1863 el nostre personatge va mostrar la seva important col·lecció arqueològica als locals de l’Ateneo Catalán. Es tractava bàsicament de petits objectes que havia pogut comprar en les seves estades professionals a països estrangers: collarets, ceràmiques, vidres, entalles, alguna moneda. El conjunt superava els 500 exemplars i s’exhibia a Barcelona en un moment en que la ciutat aspirava a tenir un Museu d’Antiguitats per tal d’exposar totes les restes que l’Acadèmia de Bones Lletres havia començat a recuperar des de 1835 i que procedien majoritàriament d’enderrocs practicats al seu nucli antic. Aquestes aspiracions ciutadanes recollides en un article del Diario de Barcelona de Avisos y Noticias publicat el 29 de desembre de 1863, afavoriren l’adquisició de la col·lecció per part de la Diputació de Barcelona. Efectivament, el nostre home que havia estat a seus diplomàtiques de Tunísia i Arles a França, entre d’altres indrets, tenia necessitat de vendre, recentment nomenat cònsul a Shang-hai a la Xina volia que els objectes restessin a l’Estat Espanyol. De fet, es va haver de conformar amb una quantitat de diners més petita de la que inicialment demanava, però la col.lecció finalment es van quedar a Barcelona tot passant a enriquir notablement l’incipient fons arqueològic.

Bibliografia

Arias Sánchez, Isabel; Ampullae: ampollas de peregrino en el Museo Arqueológico Nacional, Boletín del Museo Arqueológico Nacional, Tomo XVII, nº 1 y 2, 1999, pp. 141-174

Kiss, Zsolt. Les ampoulles de St. Ménas découvertes à Kôm el- Dikka (Alexandrie) (1961-1981), Varsovia, 1989

Mancho Suèrez, Carles; Ampulla de Sant Menas al Museu d’Arqueologia de Catalunya- Barcelona, V Reunió d’Arqueologia cristiana hispànica, Barcelona, 2000, pp. 499-505

Palol, Pere de, Una ampulla del santuari de Sant Menes d’Egipte, a les col.leccions emporitanes del Museu de Girona, Miscel.lània arqueològica Josep Mª Recasens, Tarragona, 1993, pp. 91-94

Vizcaíno Sanchez, Jaime, La presencia bizantina en Hispania (siglos VI-VII). La documentación arqueológica, Múrcia 2009, pp. 649-652

 

Àngels Casanovas i Romeu

Conservadora

Període: Bizantí

Dates: Primera meitat del segle VII

Lloc de procedència: Desconeguda

Cultura: Copte

Material: ceràmica

Dimensions: 10’1 cm d’alt, 6’6 cm d’amplada i 2’1 de gruix del dipòsit

Núm. d’inventari: 15112