Al mar




Sovint s'ha relacionat el món del mariner amb l'homosexualitat en ser un entorn molt masculinitzat. A alta mar, alguns mariners, estant envoltats d'homes, haurien trobat en els seus companys l'afecte que no podien aconseguir de les dones, que es quedaven a terra.

Com era la diversitat afectiva, sexual i de gènere al mar?

Aquesta homosexualitat, realment hauria tingut lloc únicament per l'absència de dones als vaixells i travesses?

 

Part d’aquestes relacions sexuals podien donar-se per falta d'opcions, en una “homosexualitat situacional”, afavorida pel context, però aquesta és una mirada molt limitada.

Com a tots els grups humans, alguns mariners se sentirien atrets per homes ja de base com a normal, de manera que la seva afectivitat i sexualitat no tindria, res de circumstancial. El que no treu que també alguns tinguessin atracció per altres gèneres.

Podia haver-hi relacions afectives o sexuals “situacionals”, però això no treu que hi hagués mariners amb orientacions sexuals que avui anomenaríem com a “homosexuals” o “bisexuals”.

 

També hi havia homosexualitat en la pirateria?

 

Sent la pirateria una activitat il·legal i tenint en compte que moltes de les persones que es dedicaven a la pirateria no sabien escriure, ens han arribat molt poques fonts sobre com era la situació a bord, la majoria d’elles de caire legal i no totes fiables. No obstant això, se sap que hi havia relacions afectives i sexuals entre homes, fins i tot a nivell social: als segles XVII i XVIII existia un tipus d’acord entre mariners (homes), que alguns historiadors equiparen al matrimoni.