L'Arqueologia i el punt de vista




Aquí veiem un objecte tal i com és trobat en els jaciments, després d’anys de ser sota el mar, i, al seu costat, la restauració de com devia ser originalment. L’arqueologia recupera objectes i, a través del seu estudi, entén el context i la vida d’altres societats. Però, com es pot veure aquí, molts cops, el que trobem té poc a veure amb el que era. Objectes molt desgastats pel pas del temps, objectes del que només en trobem fragments o una interpretació inexacta dels objectes son alguns dels problemes als quals s’enfronta l’arqueologia.

 

És fiable doncs el coneixement arqueològic?

Els canvis en els objectes ens poden dur a interpretacions incorrectes?

 

El pas del temps fa que un mateix objecte es vegi molt diferent en la seva forma original i després d’haver passat dècades o centenars d'anys sotmès a canvis físics, químics, biològics, antròpics…  Sense anar més lluny, ens trobem esquelets en lloc de les persones que van viure en èpoques passades, però poques vegades són en contextos del dia a dia. El més habitual és trobar-los en context funerari o accidental pel què dificulta la interpretació de com vivien. 

A l’arqueologia el major problema que trobem en l’observació, a part de la falta d’informació, és el “presentisme”: construïm relats al voltant dels objectes o cossos trobats, i en aquesta construcció podem arribar a aplicar visions de la realitat, des del punt de vista de l’observador, però que poden distar molt de la realitat concreta de les persones que realment van viure en aquestes èpoques passades, sobretot sense referències concretes i fonts fiables.

 

Se t'acudeixen altres problemes de “presentisme”? Com els podem solucionar?