Llenguatge i gènere




Aquí hi trobem unes femelles de timó. Aquests objectes reben el nom de “femella” ja que tenen uns forats on s’hi insereixen els “mascles”: és pren l’acte de la penetració sexual i s’extrapola a l’objecte. Es veu el mascle, l’home, com element penetrador i la femella, la dona, com l’element penetrat.

Com afecta el llenguatge a la percepció del gènere?

Com assignem el gènere o sexe als objectes? Quines conseqüències pot comportar aquesta associació?

 

La paraula “gènere” té diversos àmbits de significat, que no estan directament relacionats, tot i que tenen una història comuna i s’afecten els uns als altres a causa d’aquesta polisèmia.

En llatí, “genus ~ genere” significava “tipus o grup”, entre d’altres coses. D’aquí passa a tenir un significat gramatical (grup de noms que comparteixen algunes característiques) i un altre de social (persones que s’agrupen, amb uns rols socials semblants).

Les llengües varien en el nombre de gèneres gramaticals que posseeixen, des d’un (p.ex. anglès, suec, etc.), dos (p.ex. animat i inanimat, o femení i masculí) fins a desenes (p.ex. persones, objectes allargats, objectes arrodonits, llocs… i un llarg etcètera!).

Arreu del món hi ha cultures i societats que tenen i han tingut persones que no son homes o dones. És a dir que varien en el nombre de gèneres socials (i per tant identitat de gèneres) que posseeixen, on moltes tenen tres o més gèneres (amb “tercers gèneres” com els hijra de la Índia o els femminielli napolitans).

Tanmateix, el fet que les nostres llengües tinguin majoritàriament dos gèneres gramaticals, i que a la societat s’hagin acceptat normativament només dos gèneres, fa que aquests conceptes es confonguin. A més, els humans tenim tendència a antropomorfitzar elements del nostre voltant, associant-los amb característiques humanes com el gènere o el sexe, com passa amb aquest objecte, on s’atribueixen actes sexuals humans a aquests elements dels vaixells.

 

El llenguatge pot afectar a com veiem el gènere i el món?

 

Hi ha investigacions que defensen que el llenguatge afecta a com veiem el món, i que el gènere, en particular, n’és un factor. En qualsevol cas, l’existència de només dos gèneres gramaticals no s’adequa a la realitat de persones, segons transmeten elles mateixes: persones no-binàries, gènere fluid, agènere (sense gènere), les persones trans i les persones queer en general… Per això, a moltes llengües, com l’anglès, el català, el castellà… han aparegut nous gèneres gramaticals per adequar-se a aquesta situació, com passa amb els pronoms they singular en anglès, elle en castellà o elli en català. Per a moltes persones LGTBIQA+ el llenguatge inclusiu és clau per la seva identificació de gènere i, per tant, el seu reconeixement com a individus davant la societat.