Les Tres Gràcies




En aquest mosaic hi veiem tres dones en una relació propera. Es tracta clarament d’una representació homosocial (és a dir, de persones del mateix gènere). Reflexionant sobre l’impacte o intenció d’aquest mosaic, podríem plantejar-nos si també representa algun tipus de relació homoeròtica (és a dir, una relació amb un component eròtic entre persones del mateix gènere).

Hi ha homoerotisme en aquest mosaic, o ens trobem “només” davant d’una representació homosocial?

Les representacions homosocials han sigut sovint una alternativa per a la representació de les relacions LGTBIQA+, i fins i tot per a l’establiment d’una “cultura” LGTBIQA+ a través de la interpretació específica de les obres. Existeix un “continu” entre homosocialitat i homoerotisme,  i cadascuna de les persones que es relacionen amb una obra en particular (artistes, patrones, compradores, espectadores…) pot interpretar la situació de l’obra en un punt diferent d’aquest continu.

D’altra banda, moltes representacions del cos femení han estat fetes per i dedicades a la mirada masculina, cosificant i sexualitzant els cossos i les personalitats de les dones: se les interpretava i representava com a objecte més que no pas subjecte. Però durant la història, les persones han viscut la seva corporalitat, el seu gènere i la seva sexualitat de maneres molt diverses.

Com ha variat al llarg de la història i de les diferents cultures humanes la representació de la dona?

En quins moments i punts històrics i geogràfics (o culturals) la representació de la dona ha sigut més natural, de sororitat i fins o tot sàfica (és a dir, d’amor entre dones)?

Quines diferències trobem amb la mirada patriarcal (centrada en l’home) de la dona?

I amb la representació de cossos masculins?