Puntes de sageta

L’home actual, l’Homo sapiens, arriba a Europa occidental procedent de l’Àfrica, passant per l’Índia i a través de la península Aràbiga. Durant uns 10.000 anys, conviu i competeix pel territori amb els neandertals. Viu de la caça, de la pesca i la recol·lecció. La cova de Morín, a Cantàbria, d’on provenen un conjunt de restes aurinyacianes, objectes d’os amb eines i ornaments personals (-37.000 i -35.000 anys), és un exemple d’assentament d’aquesta espècie.
Tecnològicament, l’Homo sapiens perfecciona i diversifica les eines de sílex. En treu el màxim partit aprofitant-ne les ascles sobrants per fabricar eines més petites i precises. La gamma de materials també s’amplia: la pedra —sílex, quars, obsidiana— permet fabricar una gran diversitat d’instruments gràcies, en part, al domini de la fusta. L’os i la banya s’empren per fer hams, agulles i arracades.
Els vestits i les cobertes de refugis i cabanyes es confeccionen amb pell. I la cera i la resina d’arbre s’usen per unir, per exemple, un mànec amb una peça de sílex. A Catalunya, les eines més característiques d’aquest període són tant puntes o laminetes tallants com peces més grosses amb formes denticulades i osques.