Crani enclavat

Els cranis s’haurien exposat com a trofeu i com a apropiació simbòlica de la part més important de l’individu. Ho trobem documentat en diversos poblats
ibers, tots situats al nord del Llobregat, com Ullastret. Al sud de França s’han documentat cerimònies associades a la guerra i a la victòria en què la decapitació post mortem adquiria un sentit màgic, d’apropiació de l’alè vital, reforçant el guerrer vencedor davant el seu poble, enfortint-ne el lligam.

Els primers cranis enclavats ibers es van recuperar el 1904 a l’exterior de la muralla del poblat iber de Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramanet. Datats al segle III aC, un dels cranis conserva un clau de ferro de 25 cm de llarg que el travessa. Correspon a un individu jove, probablement una dona, d’uns 20 anys. Ferran de Segarra i de Ciscar va donar els cranis i altre material del poblat al Museu a principis del segle XX.