Del 18 de desembre de 2014 al 15 de març de 2015.
L’arqueologia catalana, un instrument vertebrador al servei de la Mancomunitat de Catalunya
El principal objectiu d'aquesta mostra és donar a conèixer el paper de la Manconunitad de Catalunya en el marc de l'arqueologia, descobrint quins van ser els orígens de les investigacions arqueològiques en què el retrobament de les arrels més remotes constituïa una prioritat per a la construcció identitària a la Catalunya de principis del segle XX. Un dels canals principals per arribar a entendre aquest procés ha estat el desenvolupament d'un estudi exhaustiu dels fons dels arxius documentals del Museu d'Arqueologia de Catalunya, que ha servit per donar a conèixer després el que són unes fonts documentals molt poc explorades i conegudes, especialment l'arxiu fotogràfic, format per més de 50.000 imatges, moltes d'elles del període 1914-1925.
L'esdevenir que va afavorir aquest procés i la història de les institucions que participen en el projecte es troben fortament vinculats i alhora plens de paral·lelismes i similituds. La creació de l'Institut d'Estudis Catalans el 18 de juny de 1907, de la Mancomunitat de Catalunya el 16 d'abril de 1914 i, finalment, quan el 1932 la Generalitat republicana funda el nou Museu d'Arqueologia de Catalunya, va suposar la dotació d'un seguit d'instruments que permetien una capacitat de gestió, racionalització i progrés, amb la pràctica arqueològica com a mecanisme de consolidació identitari que fomenta l'arrelament i el coneixement de l'entorn i de la pròpia història.
Coincidint amb la commemoració del centenari de la creació de la Mancomunitat de Catalunya, presentem aquesta exposició temporal que ha estat fruit de la col·laboració entre la Diputació de Barcelona i el Museu d'Arqueologia de Catalunya.
