Històries de tocador

Cosmètica i bellesa a l'antiguitat

Oli de rosa per a l’aigua del bany o Metopion, un dels millors perfums d’Egipte? La millor mascareta per embellir el rostre? Calb o amb postís? Khöl per ressaltar o protegir els ulls?

La Bellesa és una qualitat de les coses que ens atrauen. Hi ha qui pot trobar lleig o desagradable una cosa que sedueix a un altre. Malgrat tot, existeix un cert consens. En una mateixa època o cultura, els judicis solen ser coincidents.

Per als grecs, l'estètica i l'ètica estaven molt relacionades. Allò que causava el bé era bell. La bellesa estava simbolitzada per una figura seductora: la deessa Afrodita, en el seguici de la qual trobarem les tres Gràcies -Bellesa, Castedat i Voluptuositat o Entusiasme-. En canvi, per als romans, la bellesa va deixar de ser una qualitat ideal, gairebé sobrenatural. Va baixar del cel i es va materialitzar; va perdre el seu poder enlluernador i revelador per esdevenir una qualitat capaç d'intervenir en la vida diària, facilitar-la i millorar-la.

Ara, l’exposició Històries de Tocador. Cosmètica i bellesa a l’antiguitat ens desvetllarà els principals secrets de bellesa a l’antiguitat, de les tècniques i dels petits gestos quotidians que homes i dones feien servir per millorar la seva imatge personal, per estar bells.