L’eix del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona és la història de l’home, de la seva cultura i formes de vida en un territori concret, el de parla catalana, en paral·lel amb altres indrets del llevant mediterrani ibèric. Aquest relat comença amb la formació de les primeres comunitats humanes de caçadors recol·lectors, la seva evolució cap a les societats agrícoles i ramaderes i el descobriments dels metalls i de les arquitectures funeràries de prestigi com les megalítiques i la creació de les primeres formes urbanes. La següent fita és l’arribada dels colonitzadors fenicis, grecs i púnics i el que va representar aquesta colonització per les societats indígenes. Com es conformen les cultures autòctones ibèriques, en base al seu substrat d’arrel prehistòric i l’influx que exerceixen els colonitzadors. Finalment l’arribada dels romans a Empúries i la generalització del modus vivendi i la cultura romana a casa nostre, és un dels eixos principals del museu, fins a arribar a la darrera transformació baix imperial que donarà lloc a les societats medievals i, a la fi, a la conformació de la nació dels catalans.