Capitell de Sant Polyeuktos

Capitell de notables dimensions procedent de l'església bizantina de Sant Polyeuktos (Istanbul, Turquia).

Capitell bizantí procedent de l’església de Sant Polyeuktos (Constantinoble) datat al segle VI i aprofitat com a pica baptismal a l’església de la Mercè de Barcelona.

Es tracta d’un capitell de notables dimensiones amb una altura de 92 cm i una amplada màxima de 96 cm. Té forma troncocònica i arestes arrodonides. La base en forma de motllura presenta una decoració formada per òvuls amb creus inscrites que alternen amb fulles trilobades.

La totalitat de la superfície està decorada per tres cornucòpies superposades de les que surten sengles branques de fulles d’acant realitzades amb un trepant aprofundit de bona factura. Al cimaci, una filera de plantes trilobades adornades amb una perla.

Aquest capitell procedeix originàriament de l’església de Sant Polyeuktos construïda al segle VI i que va restar dempeus fins el segle XI, moment a partir del qual els seus elements més significatius es van disseminar per la Mediterrània, sent aprofitats en altres construccions, com per exemple en les esglésies de Sant Joan i Sant Pau de Venècia.

Es desconeix com va arribar aquest capitell a Barcelona, però la hipòtesis més versemblant és que ho va fer des de Sicília, conquerida pels almogàvers l’any 1282. Els venecians utilitzaren Sicília com a per introduir les restes arqueològiques espoliades al conquerir Constantinoble.

El que si que sabem del cert, però, és que el capitell va romandre a l’església de Sant Miquel de Barcelona fins la revolució de 1868. Després aquesta peça va passar a l’església de la Mercè on va ser utilitzada com a pica baptismal fins els fets del dia 19 de juliol de 1936.

Els esforços de la Generalitat de Catalunya pel salvament del patrimoni degut a l’ona d’anticlericalisme que s’inicià a la Guerra Civil va fer que fos incautat, juntament amb altres objectes d’edificis públics d’alt valor artístic. A partir de llavors va passar a formar part del Museu d'Arqueologia de Catalunya, on resta a dia d’avui.

Bibliografia

PUIG I CADAFALCH, J. 1924, L’architecture religieuse dans le domaine byzantin en Espagne, Byzantion (ref. pàg. 519-533).

SINGES, J. 2011, El periplo de un capitel bizantino en España. Sociedad Española de Bizantinística 9, 3-10.