LA VIDA ALS CASTELLS

Cadascuna de les peces de l'exposició “L'esplendor dels castells medievals catalans” reflecteixen la vida quotidiana als castells, amb una visió sintètica del que van representar i l’ús que van tenir.

Cada setmana us parlarem d'aquests objectes, però si els voleu conèixer en profunditat i tots d'una vegada l'ideal és la visita guiada que us oferim cada diumenge a les 12.30 hores. Reserves a macvisites.acdpc@gencat.cat o al 93 423 21 49.

Anar a la pàgina de l'exposició >

L’espasa de Sant Martí

Conservada actualment al Musée de l’Armée de Paris. Es tracta d’una espasa forjada al segle XIII i vinculada als comtes de Barcelona i reis d’Aragó.
Aquest origen i el fet que ens hagi arribat fins els nostres dies, la converteixen, en un objecte d’un valor patrimonial i simbòlic extraordinari, més encara quan diferents autors defensen que l’espasa de Sant Martí i la de Vilardell són la mateixa espasa
Segons aquesta proposta ens trobaríem davant, de la que possiblement és l’única espasa de virtut, constel·lada o màgica, de la que podríem seguir amb seguretat la seva trajectòria fins als nostres dies.
Us imagineu que podria sentir un anglès si davant seu tingués la mítica Excàlibur?
Qui visiti el Museu Arqueologia de Catalunya podrà gaudir d’un dels grans símbols del poder del Casal de Barcelona.

Màscara del castell de Llinars

Procedent de les intervencions arqueològiques portades a terme al Castellvell de Llinars del Vallès, aquesta màscara anava articulada probablement a un casc tipus celada semblant al casc de Llívia que també mostrem en aquesta exposició.

Es tracta d’un objecte de finals del segle XIV-principis del segle XV, que serviria per protegir la cara d’un combatent de possibles cops i impactes de projectils. En ser articulada el soldat o cavaller que la portava, podia enretirar-la, desplaçant-la per sobre del casc i augmentar així el seu camp de visió.

Les intervencions arqueològiques en el Castellvell de Llinars, destruït en el terratrèmol de 1448, han aportat un dels millors fons arqueològics corresponents al segle XIV i primera meitat del segle XV, i que ja en els anys 80 del segle XX foren publicats per Luis Monreal y Tejada i Jaume Barrachina.

Escacs d’Àger

Aquest escacs conservat actualment al Museu de Lleida, procedent de l’excol·legiata de Sant Pere d’Àger, constitueix un objecte únic i d’un valor incalculable. En l’exposició podem veure una reproducció del conjunt de les peces conservades, així com dues peces originals en cristall de Roca.
Es tracta d’un objecte d’època fatimita, per tant cal situar-lo en un context musulmà del segle XI i va pertànyer a Arnau Mir de Tost, un dels personatges clau en la història medieval del nostre país.
La història recent d’aquest objecte s’inicia amb la seva localització a les darreries de 1886 i la seva posterior publicació en el butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana, cosa que provocà l’interès dels col·leccionistes d’objectes artístics. De resultes d’aquest interès el conjunt del joc es disseminà en dos grups: un (format per 14 peces) que actualment es conserva al Museu Nacional de Kuwait i l’altre (de 19 peces) ingressà l’any 1893 al Museu Diocesà de Lleida.

Escut i daga llarga del castell de Rocabruna

Aquest escut de forma circular i la daga llarga que es presenten a l’exposició l’Esplendor dels castells medievals catalans, foren recuperats en les intervencions arqueològiques al castell de Rocabruna (Camprodon, El Ripollès), promogudes per la Diputació de Girona, en el marc del conjunt de treballs destinats a la consolidació i rehabilitació del castell.
Aquests dos objectes datats en un context dels segles XV-XVI, constitueixen el testimoni d’un fons arqueològic extraordinari, en el que destaca un espectacular conjunt d’armes i que constitueix hores d’ara una de les millors col·leccions d’aquest tipus d’objectes localitzats a Catalunya.
En el cas concret dels objectes presents a l’exposició, de l’escut s’ha conservat el conjunt de parts metàl·liques que en formaven part, i que ens donen una magnífica perspectiva de la forma de l’objecte, al que mancaria el cercle de fusta al que les diferents peces de ferro anaven aplicades.
De la daga curta en destaca, més enllà de la seva presència, un estat de conservació magnífic, cosa que indubtablement ens permet admirar la seva excel·lent factura.


Twitter
Facebook