En l’antiguitat grecoromana, el cabell va posseir una poderosa capacitat comunicativa. Íntim aliat de la dona, se li atribuïren diversíssimes connotacions. Voluptuoses cabelleres referien seducció, joventut i bellesa; si es mostraven mal arreglades connotaven tristesa, deixadesa o desesperació. Pentinats senzills o curosament elaborats podien demostrar pudicícia o poder.
Per als grecs i els romans molts altres detalls associats al cabell implicaven missatges, com els adreços que els ornamentaven, els postissos que els completaven o els colors amb els quals es tenyien. Aquests elements plens de sentit adquirien significats diferents si els portaven deesses, princeses o matrones, això depenia de la funció que aquestes tres categories femenines exercien en la seva societat.
Ens en parlarà de tot plegat Montserrat Claveria, professora d’Història d’Art Antic de la UAB.
