Twitter
Facebook

Jocs i joguines a l'antiguitat

Del 9 de novembre al 14 de gener de 2018

Aquesta mostra ens permetrà descobrir com el joc ha estat una eina de diversió i d’aprenentatge que acompanya l’home des de fa mil·lennis.

La necessitat de jugar és intrínseca a l’ésser humà, tal com demostra el fet que s’hagin conservat nombrosos jocs i joguines d’èpoques remotes, molts dels quals encara estan plenament vigents, tant en el món dels nens com en el dels més grans. Hi ha jocs que, tot i iniciar-se a la infantesa, cobren un nou sentit a l’edat adulta, convertits en una forma d’oci, però també en una manera de guanyar o perdre diners, segons l’habilitat o l’atzar.

L’exposició Jocs i joguines a l’antiguitat, produïda pel Museu d’Arqueologia de Catalunya a través d’Arqueoxarxa, la xarxa de museus i jaciments arqueològics de Catalunya, ha estat concebuda pel Museu de Badalona, i recull unes 130 peces arqueològiques, procedents de 13 museus de Catalunya. Hi destaquen: un sonall de bronze del Museu Nacional d’Arqueologia de Tarragona, una nina hel·lenística del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries, una figureta de cavall del Museu de Tàrrega o un taulell andalusí del Museu Comarcal de la Noguera, de Balaguer.

  • Jocs d'infantesa
  • Juguem a ser grans
  • Jocs en grup
  • Jocs de destresa
  • Jocs de punteria. Nous i bales
  • Jocs a l'aire lliure. La pilota 
  • Jocs d'atzar. tabes i daus
  • Jocs de tauler
  • Jocs medievals. Escacs

.

Aquesta exposició forma part del programa oficial del Festival Dau Barcelona, 6è festival del joc que es duu a terme en diferents espais de la ciutat entre el 17 i el 26 de novembre, i que ha estat organitzat per l’ajuntament de Barcelona.

En aquest mateix context presentem un diorama d'una ciutat romana de la mà d'Aesclick.

Diorama romà

Qui som

Aesclick neix des de les inquietuds d’un grup d’aficionats i amants dels Clicks de Playmobil que, en el seu afany per divulgar aquesta joguina, aquesta forma de veure l’entreteniment, la complicitat entre pares i fills, van voler donar una passa més i deixar de ser uns simples aficionats, a ser col·leccionistes i dioramistes. Paral·lelament a les activitats pròpies del col·leccionisme i gràcies al esforç, al altruisme i a la generositat dels membres d’aquesta gran família, hem tingut ocasió de dibuixar un somriure en les cares de centenars de nens i nenes hospitalitzats i de fer arribar una mica d’esperança a col·lectius menys afavorits. (a traves de col·laboracions amb hospitals arreu del territori espanyol, muntant diorames en aquest centres i fent donacions en forma de joguines de Playmobil a diferents associacions o entitats dedicades a la infància). Com en la difusió de l’historia i la cultura en general a traves d’acords amb museus i ajuntaments.

Diorama

En aquesta ocasió, ens endinsem en el mos de la Roma imperial, en el bulliciós i actiu moviment d’una ciutat portuària en una de les províncies de Hispania. Roma va basar la seva expansió i el seu èxit com civilització en el que es coneix com a procés de romanització on, després de la conquesta o annexió militar de territoris i a traves de les famoses calçades o vies romanes (Via de la plata, via heràclea...) i els principals ports comercials marítims o fluvials, es “fomenta” la adopció dels models que venien de Roma en la societat, l’administració, la economia, la religió, cultura, diversions..., col·locant-los com a màxim exponent de progres, èxit, luxe, riquesa, educació o cultura. En el mon romà, com en el actual, urbanitat era sinònim de educació i cultura, a pesar dels nombrosos inconvenients que a vegades oferia la ciutat(sorolls, inseguretat, intrigues, falta d’higiene...), i que els rics salvaven construint vil·les en el camp. Els nuclis urbans reproduïen els models urbanístics de Roma. Amfiteatres, teatres, basíliques, fòrums, termes,... en majors o menors dimensions, començaren a construir i a expandir un model de ciutat que podia trobar-se en qualsevol lloc de la dominació romana. Roma va crear una civilització urbana que ha passat a la història com un model de eficiència i bon sentit, per aconseguir-ho, el estat invertia en infraestructures que garantien als habitants de la ciutat comoditat (aigua en abundància gràcies als aqüeductes, carres empedrats amb voreres, inclús amb passes de vianants), higiene (clavegueram, banys), abastiment (mercats), seguretat (muralles) i entreteniment (teatre, circ amfiteatre...).

Cada setmana publicarem a les nostres xarxes socials la fotografia d'un dels amics del Juli, si véns al MAC Barcelona; busca'l, fes-li una fotografia i publica-la amb el hashtag #MACjocs (en el cas de Twitter i Instagram) o fent-nos menció amb @macarqueologia (en el cas de Facebook), i ja tens un regal segur!!!.
A més, entre tots els participants de cada setmana, sortejarem dues entrades dobles per a les activitats familiars de cap de setmana, en total 20 entrades dobles de regal!!!.
Els guanyadors es faran públics en les nostres xarxes socials
Facebook: @macarqueologia
Twitter:@macarqueologia
Instagram:@macarqueologia

.

Museu d'Arqueologia de Catalunya | passeig de Santa Madrona, 39-41 | Parc de Montjuïc | Barcelona