Una Mirada LGTBI+ al MAC

Al llarg de tota la història les persones han viscut la seva sexualitat, el seu gènere i la seva corporalitat de maneres diverses. No obstant això, amb la construcció de les disciplines històriques a Europa a partir del segle XIX, el binarisme (home-dona) considerat com a norma social va determinar la lectura que moltes persones farien del passat, transportant les seves pròpies categories a altres societats i èpoques.

La perspectiva LGTBIQA+ a l’arqueologia defensa la varietat d’identitats en la història. Diferencia els conceptes de sexe i gènere i inclou temes com la marginació per ètnia o classe social. Vol entendre com s’articulaven i funcionaven els valors de normativitat i diversitat (o no-normativitat) en grups i societats del passat. Per tant, quan parlem d’afegir una perspectiva LGTBIQA+ no vol dir imposar etiquetes anacròniques, sinó convidar a veure aquesta diversitat que tradicionalment ha pogut quedar ocultada per allò que assumim segons els nostres preceptes o context actual.

La perspectiva LGTBIQA+ aplica la crítica a la presumpció i biaix que des del present «colonitza» el passat. Aquesta perspectiva es focalitza en els eixos següents: 

• Sexe: característiques fenotípiques (físiques) i genètiques d'un individu. 
• Gènere: construccions socials performatives que determinen cànons i normes socials. 
• Sistema sexe/gènere: manera com una cultura divideix els individus segons corporalitat i associació a pautes socials. Tradicionalment, el gènere s'ha considerat un element social i el sexe com un de natural, però el sexe 'biològic' també està socialment intervingut per l'observació i ordenació en categories d'aquests mateixos trets externs i interns. 
• Sexualitat: atracció sexual, afectiva i romàntica. 

Hi ha molts altres eixos que ens podem qüestionar, com els marcs familiars i de parentiu. 

Als 80, l'arqueologia feminista va denunciar com s’assumia com a masculí el subjecte històric neutre. Un cas paradigmàtic de l’aplicació de la perspectiva LGTBIQA+ a l’arqueologia és el dels «Amants de Mòdena», dos cossos enterrats junts que es van veure com a parella fins que, analitzades les restes, es va veure que eren dos homes i van canviar el discurs, dient que eren parents.

La teoria crítica de la sexualitat posa en relleu la inestabilitat de les identitats, que són producte d'un context sociohistòric concret. Per exemple, no tenen res a veure la diversitat sexoafectiva a l'Atenes clàssica, on alguns tipus específics d'homoerotisme eren socialment acceptats com a pràctica de poder i d'iniciació; davant la diversitat sexoafectiva a l'Edat Moderna, en què categories com el «mari(c)ón» comencen a formular-se com a afront a l'ordre natural i diví en relació amb l'Estat.

Una Mirada LGTBI+ forma part de la visita lliure a l’exposició del Museu d’Arqueologia de Catalunya i es podrà visitar fins a mitjan setembre en els horaris habituals del museu. Hi haurà un identificador en cadascun dels objectes que formen part de la proposta, i una sèrie de preguntes que conviden a veure la història amb perspectiva LGTBIQA+.

PREGUNTES

1. Mosaic de les tres Gràcies

Hi ha homoerotisme en aquest mosaic? Moltes representacions del cos femení han estat fetes per i dedicades a la mirada masculina (per exemple, “La Maja Desnuda”), això ha estat sempre així? Podem veure representacions femenines més naturals, sàfiques o de sororitat? Quines diferències hi trobes?

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________

2. El príap d'Hostafrancs

Què és la masculinitat? Com s'ha constituït al llarg del temps? Príap era un déu rústic de la fertilitat, representat amb un gran fal·lus. Els símbols relacionats amb els genitals sempre han tingut connotacions sexuals? Les imatges fàl·liques sempre han estat associades únicament a la fertilitat? Hi ha hagut altres relacions simbòliques o conceptuals?

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________

3. Naixement de la humanitat

Des de quan existeix la diversitat afectiva sexual i de gènere a la nostra línia evolutiva? L'homo sapiens és l'única espècie amb individus que mostren diversitat afectiva sexual i de gènere? 

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________

4. Puntes de sageta, Solutrià

Com es repartien les tasques a la Prehistòria? Hi havia una divisió de les tasques, com caçar, segons els rols de gènere?

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________

5. Conjunt funerari de La Senyora de les muntanyes

Com ha canviat l'ús i la percepció de les joies a les societats? Sempre han estat diferents segons el gènere? Les joies més discretes han estat sempre per als homes?

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________

6. Pensament únic

Com s'estructura el pensament únic a les societats? Porten aquestes idees preconcebudes i hegemòniques a les societats a una violència estructural (LGTBfòbia, masclisme, racisme…)?

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________

7. Dones i criatures

Què és la maternitat, i com ha estat al llarg del temps i en les diferents societats? Han estat sempre les dones les úniques en encarregar-se de la cura de la descendència?

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________

8. Figureta del déu Bes

Com s’ha entès la sexualitat de les deïtats a les diferents cultures? En moltes cultures les deïtats han sortit de la binarietat actual home i dona. Hermafrodito (Roma), Awo (poble akan), Cintéotl (cultura asteca), Sedna (deessa inuit), Nana Buluku i Mawu-Lisa (pobles fon i ewe)... La deïtat cristiana té un gènere determinat?

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________

 9. Deesa Tànit

A la nostra cultura acostumem a associar la figura de la lluna a la feminitat però, això és així en totes les cultures? Per què assumim les característiques d'un gènere a certs elements externs al gènere?

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________

10. Figureta femenina púnica

En aquesta figura femenina no veiem els trets característics que més endavant s’utilitzaran per a la representació femenina. Com creus que ha canviat aquesta representació i per què? T'has plantejat com ha canviat la representació de la corporeïtat al llarg dels segles i en les diferents cultures?

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________

11. Deesa del carrer Paradís

Què és la feminitat? És un element adquirit o social, o és intrínsec a la persona? Els preceptes de feminitat han estat sempre iguals a tot arreu?

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________

12. Cap d'Apol·lo

Aquesta escultura representa el déu Apol·lo, però durant molts anys es va pensar que representava Afrodita ja que els seus atributs es van considerar femenins. Per què creus que es va atribuir feminitat a les seves característiques? Hi ha realment atributs físics, perdurables en el temps, que es puguin considerar únicament com a pertanyents a un sol gènere?

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________

13. Estamne de la mort d'Hèctor

A la Guerra de Troia, Hèctor va matar Patrocle. L'amant de Patrocle, Aquil·les, es venjarà donant mort a Hèctor. Podem trobar grans històries d'amor homosexual a les restes arqueològiques? Quin pes podien tenir a la societat grega?

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________

 14. Nina articulada de terracota

Les nines s'han considerat sempre com un joc de nenes o és una idea actual? Quina funció han tingut històricament?

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________

15. Ull d'Horus

Com eren les relacions entre persones del mateix gènere a les primeres civilitzacions, com l'Antic Egipte? Com s'ha interpretat la informació de què disposem?
Els déus egipcis Horus i Seth en són un exemple. La mitologia explica que Seth va emborratxar Horus per aprofitar-se'n sexualment, arribant a embrancar-se en una lluita sexual convertits en hipopòtams. Algunes versions del mite expliquen que Seth va quedar embarassat d'Horus. El mite s’ha interpretat com una escena de violència, de venjança, d’odi i fins i tot d’humiliació, però també hi ha interpretacions que el llegeixen positivament: la unificació d’Egipte se solia representar amb la unió d’aquests dos déus. Podria tenir aquesta unió, aplicada a la unió del regne, un contingut homosexual? Quins valors es relacionaven amb la diversitat sexual a les cultures de l'Antiguitat? Eren sempre els mateixos valors o canviaven segons cultures, estrats socials, relacions específiques, etc.? Com ha evolucionat la diversitat afectiva, sexual i de gènere a les diferents cultures del món i les seves religions?
Més diversitat afectiva, sexual i de gènere aquí!

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________

16. Premsador de pipa

Quina relació hi ha hagut entre la institució de l'Església i el sexe? Quina relació ha tingut el sexe amb l’humor al llarg del temps?

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________

17. Marc per retrat

Com s'han constituït les identitats al llarg de la història? Les identitats depenen del seu context, com han canviat al nostre entorn?

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________

18. Femelles de timó

Com assignem el gènere o sexe als objectes? Quines conseqüències pot comportar aquesta associació?

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________

19. Món mariner

Sovint s'ha relacionat el món del mariner amb l'homosexualitat en ser un entorn molt masculinitzat. A alta mar, els mariners, estant envoltats d'homes, haurien buscat en aquests l'afecte que no podien aconseguir de les dones, que es quedaven a terra. Aquesta homosexualitat, realment hauria tingut lloc a causa de la absència de dones als vaixells i travesses? L'homosexualitat és una elecció, o es pot donar per falta d’opcions?

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________

20. Pas del temps

El pas del temps fa que un mateix objecte es vegi molt diferent en la seva forma original i després d’haver passat dècades o centenars d'anys sota l'aigua. Hi sol haver una gran diferència en com solem veure la realitat arqueològica en contraposició de com era realment: sense anar més lluny, ens trobem esquelets en lloc de les persones vives que van viure en èpoques passades, i solem trobar-nos-les en un sol context (funerari) en lloc de trobarlos en la gran varietat de contextos on cada persona es va trobar en la seva vida. En definitiva, a l’arqueologia hi ha un “problema d’observació”: construïm relats al voltant dels objectes o cossos trobats, i en aquesta construcció podem arribar a aplicar visions de la realitat que són les nostres, però poden distar molt de la realitat concreta de les persones que realment van viure en aquestes èpoques passades.
Se t'acudeixen altres problemes de “presentisme”? Com podem solucionar aquest problema?

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________

21. Diversitat afectiva

La diversitat afectiva sexual i de gènere estava acceptada a l'antiga Grècia? Com es veien i vivien aquestes realitats? Quina relació hi havia a l'antiga Grècia entre la sexualitat, o el desig sexual, i el gènere?

CONCLUSIONS

Per tal de conèixer allò que ens envolta cal tenir una mirada oberta. Els prejudicis i concepcions socials preestablertes, a través de les quals sovint analitzem, o fins tot estudiem, el nostre entorn, poden fer que ens perdem una gran part de la realitat. 

La producció del coneixmenet moltes vegades s’ha trobat amb aquest problema, permetent només un coneixement parcial o fins i tot irreal del nostre entorn, quan la realitat és plena de diversitat com: l’afectiva, sexual i de gènere, la diversitat racial, la diversitat funcional… 

Observar l'arqueologia des d’una perspectiva LGTBIQA+ ens permet veure des d'altres punts de vista realitats que potser no ens hauriem plantejat prèviament. El mateix es pot aplicar a la resta de coneixement! T'atreveixes a mirar la història, la natura, l’art, la ciència… amb Una Mirada LGTBI+? 

Per aprofundir més en l’arqueologia amb perspectiva LGTBIQA+... 

• @unamiradalgtbi Troba a l’instagram del projecte “Una Mirada LGTBI+” més objectes arqueològics amb mirada LGTBIQA+! 
• Per qualsevol consulta, no dubtis en escriure’ns a: unamiradalgtbi@gmail.com

Bibliografia: 

• Dowson, Thomas A. 1998. Homosexualitat, teoria queer i arqueologia. Cota Zero 14: 81-87. 
• Dowson, T.A. 2000. Why queer archaeology? An introduction. World Archaeology 32: 161–65. 
• Cleminson, Richard y F. Vázquez García. 2013. Sexo, identidad y hermafroditas en el mundo ibérico, 1500-1800. Madrid: Cátedra. 
• Foucault, Michel. 2011. Historia de la sexualidad 1. La voluntad de saber. Madrid: Ed. Siglo XXI. 
• Sánchez Sainz, Mercedes. 2019. Pedagogías queer, ¿nos arriesgamos a hacer otra educación? Madrid: Catarata. 
• Trujillo, Gracia. 2022. El feminismo queer es para todo el mundo. Madrid: Catarata 
• Vegas, Valeria. 2020. Libérate, la cultura LGTBQ que abrió camino en España. Dos Bigotes.