El 3 de novembre de 1935, a les dotze del migdia es feia la cerimònia d'inauguració d'un nou i gran equipament museístic a la ciutat de Barcelona dedicat per primera vegada, i de manera exclusiva, a conservar, estudiar, exposar i difondre col·leccions arqueològiques de molt diverses procedències i datacions: el Museu d'Arqueologia.
Instal·lat a l'edifici reformat de l'antic Palau de les Arts Gràfiques de l'Exposició Internacional del 1929, després de molts anys i vicissituts, el Museu d'Arqueologia serà l'hereu de les seus que l'havien precedit: l'Acadèmia de Bones Lletres, el Museu Lapidari i d'Antiguitats, el Museu Martorell i Museu de Ciències Naturals i Arqueologia, el Museu Provincial de Santa Àgata, el Museu Municipal d'Arqueologia i Belles Arts, el Museu de la Història i, finalment, el Museu d'Art Decoratiu i Arqueològic de l'antic Arsenal del Parc de la Ciutadella. Tots plegats allotjaren, sovint de manera precària i en condicions molt difícils, el nucli principal del patrimoni arqueològic que la societat, els organismes i les administracions catalanes havien anat formant almenys des del segle XVIII i, sobretot, entre la segona meitat del segle XIX i l'any 1932.
Celebrar aquesta efemèride, ara fa tres quarts de segle, és obligat doncs es tracta del segon gran museu -avui museu nacional- impulsat per la Generalitat republicana de la mà de Josep Puig i Cadafalch i Pere Bosch Gimpera. Emmirallat en els equipaments europeus aleshores més innovadors en la seva concepció, i obert al públic un any després que el Museu Nacional d'Art (1934), ambdues institucions museístiques constitueixen la plasmació física i instrumental de la voluntat de l'autogovern català durant la Segona República de dotar Catalunya de noves infrastructures culturals i de recerca que recollissin els fruits de l'embranzida noucentista i de l'acció de la Mancomunitat fins l'any 1925.
En definitiva, per tal de commemorar el naixement d'aquest Museu d'Arqueologia ara fa 75 anys, hem sel·leccionat de nombrosos arxius històrics, setanta-cinc imatges retrospectives evocadores d'aquells temps pioners plens de dificultats, però també d'il·lusions. Setanta-cinc anys són molts anys, però els objectius d'aquells temps, que recordem en blanc i negre, segueixen sent els mateixos, i els instruments, com ara aquest Museu d'Arqueologia que ens acull, continuen encara dempeus i actius.
