El jaciment neolític de La Draga (Banyoles)

La Draga (Banyoles) i el procés de neolitització en la plana prelitoral i el Prepirineu de comarques de Girona

L’estudi del procés de neolitització del nord-est de la Península Ibérica està marcat en bona manera per la pràctica inexistència de jaciments amb cronologies entorn de la meitat del novè i del vuitè mil·lenni cal BP (ca. 8400-7500 cal BP). A la zona d'estudi, gran part de les primeres evidències de l'aparició dels efectes de l'economia neolítica es documenten a les comarques litorals. Els emplaçaments d'aquests assentaments neolítics es situen en terrenys plans o lleugerament elevats, propers als punts i cursos d'aigua dolça, en què es combina la presència d'àrees de potencial agrícola amb altres d'interès cinegètic, com poden ser zones pantanoses o forestals abruptes; con per exemple Puig Mascaró (Torroella de Montgrí), Turó de les Corts (L'Escala)...En els hàbitats millor preservats com la Draga i Plansallosa (Tortellà) s'observa una clara estructuració de l'espai i l'ocupació de zones extenses. A la Draga s'han documentat dos moments d'ocupació:la fase més antiga (7361-7223 cal BP) associada a estructures construïdes amb pals de fusta a la vora del llac, i la més recent (7000-6796 cal BP) a la pavimentació de grans superfícies amb lloses de travertí. Plansallosa, presenta dues fases constructives consecutives: finals del VIIIè i inicis del VIIè mil·lenni cal BP. Alhora, es constata l'ocupació d'abrics i coves amb finalitats molt diferents, ja sigui com a llocs d'hàbitat (Balma del Serrat del Pont) o com a possibles espais funeraris, com podria ser el cas del conjunt de les Coves de Serinyà. Amb aquests antecedents el nostre objecte d’estudi se centra en l'estudi de les primeres poblacions agrícoles i ramaderes en la plana prelitoral i Prepirineu de comarques de Girona amb l’objectiu de contrastar com fou aquest poblament.

Els treballs, duts a terme per un equip multidisciplinari format per científics del Museu d’Arqueologia de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IMF) i el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles tenen doncs l’objectiu de caracteritzar el procés de neolitització en les comarques gironines fent èmfasi en la recerca del jaciment de la Draga.

La Draga (Banyoles, Pla de l'Estany) és l’únic jaciment neolític lacustre conegut a la Península Ibèrica i un dels més antics amb aquests característiques de la Mediterrània. Els seus paral·lels més pròxims en quant a l’emplaçament i tipus d’habitat es troben en els jaciments lacustres centroeuropeus, si bé La Draga és més d’un miler d’anys més antic que aquests. A nivell regional es situa en el neolític antic (fàcies Cardial); període ben conegut a la zona costanera que s’estén entre Provença i el Sud de Portugal. Les datacions radiomètriques obtingudes per carboni 14 emmarquen la vida del poblat en la segona meitat del VI mil·lenni aC, amb una fase inicial entre 5300-5100 aC i una fase més recent entre 5100-4900 aC.

El jaciment de La Draga és excepcional per diversos motius. En primer lloc, per la seva antiguitat, que el situa entre els jaciments neolítics més antics del nord-est Peninsular. En segon lloc, pel fet de tractar-se d’un assentament a l’aire lliure amb una certa continuïtat de l’ocupació i estratigrafia conservada. I per últim, i potser el més remarcable, per les seves condicions excel·lents de conservació. Una part dels estrats arqueològics es troben coberts pel nivell freàtic, fet que ha propiciat unes condicions especials anaeròbiques que han afavorit la conservació de la matèria orgànica. Aquesta situació ha permès una extraordinària conservació de les restes orgàniques sobre matèries vegetals (fusta i fibres vegetals).

És remarcable l’ingent documentació recuperada de les estructures de fusta construïdes. Fins el moment, s’han documentat 1600 pals verticals de fusta i centenars d’elements horitzontals que formaven part de les cabanes del poblat de La Draga. També compta amb un dels conjunts d’instruments del neolític antic més importants i variats d’Europa realitzats en fusta i/o fibra. Són 177 d’estris entre els quals cal destacar, per exemple, els tres arcs més antics del neolític europeu, falçs, mànecs d’aixa, cordes, cistells, recipients de fusta, pals cavadors, cullerots....

Malgrat això, la bona conservació de les restes arqueològiques no es limita a la matèria orgànica fet que es pot observar en la bona preservació de l’estratigrafia, de les estructures construïdes en pedra i de tot tipus d’artefactes. En aquest sentit, i per posar un exemple, cal dir que La Draga ha proporcionat els conjunts de restes arqueozoològiques i carpològiques  més ben conservats per a aquest període al nord-est peninsular. 

L’estudi del jaciment de La Draga des de l’inici la recerca s’ha presentat com un repte majúscul per a desenvolupar un projecte interdisciplinar on avui participen més de 50 investigadors d’institucions de diversos països liderats per centres de recerca de l’Estat (Museu d’Arqueologia de Catalunya, Consell Superior d’Investigacions Científiques-IMF, Universitat Autònoma de Barcelona i Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles). En aquest sentit La Draga s’ha convertit com un espai únic per a implementar  analítiques pioneres en la recerca internacional; com per exemple anàlisis bioquímiques, isòtops estables, ADN, residus de recipients, d’adhesius i estudis microscòpics de paràsits, d’insectes...

Els treballs d’excavació i recerca desenvolupats a La Draga s’han dut a terme en el marc de diversos projectes finançats pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i per projectes atorgats per la Subdirección General de Proyectos de Investigación del Ministerio de Economía y Competitividad, liderats pel CSIC-IM,  la UAB i per l’ajuntament de Banyoles.

La recerca desenvolupada ha tingut un gran impacte en els estudis del neolític peninsular i europeu, convertit-se en un referent consolidat a nivell internacional. Aquesta activitat es materialitza en la presència de l’equip de La Draga en tots els fòrums especialitzats sobre el neolític europeu i en una àmplia bibliografia especialitzada, entre la qual podem destacar 6 monografies i 80 articles especialitzats, alguns d’ells publicats en revistes internacionals indexades d’impacte. Finalment la recerca a La Draga té un vessant formatiu acadèmic molt extens tal i com expliciten les diverses tesis doctorals i treballs de màster defensats en els darrers anys.

Des del seva la seva descoberta l’any 1990, quan s’iniciaren els treballs arqueològics, es va copsar la seva singularitat i potencialitat per entendre les formes de vida de les primeres comunitats agrícoles i ramaderes del nord-est peninsular. La recerca ha permès ampliar l’abast de l’impacte de la recerca en relació a la neolitització, convertint-se en un jaciment cabdal per comprendre el procés d'implantació de les comunitats neolítiques en l'àrea mediterrània.

Finalment, cal destacar que fins al moment s’han excavat 1000 m² dels 15.000 m²  que ocupa el poblat neolític de La Draga, fet que presenta grans oportunitats per a la recerca futura, atesa la vitalitat del grup d’investigació que hi participa i la vigència dels reptes científics que amb la seva excavació i estudi es volen assolir.

El jaciment de La Draga, degut a la  seva singularitat, ha estat declarat  com Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) l’any 2018 per part del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Una mostra de les troballes realitzades fins ara  i dels resultats del seu estudi han estat mostrades en dues exposicions realitzades pel MAC una de gran format que va ser inaugurada al MAC-Barcelona el 2017 i que va itinerar al MAC-Girona i al Museu Arqueológico Regional de Madrid y una altra produïda des d’Arqueoxarxa de més petit format. Aquesta darrera inaugurada l’any 2018 itinera des de llavors per diversos museus d’Arqueoxarxa.

Els resultats de gran impacte científic i projecció internacional aconseguits en els darrers anys i pel nombre creixent any rere any de visitants que rep el Poblat Neolític de La Draga, permet preveure un futur prometedor pel projecte de recerca i de difusió construït al voltant del jaciment.


Twitter
Facebook

Jaciment de La Draga, Banyoles

La Draga 3

La Draga 2

La Draga 1